Directes
Ara en la televisió
LA VIA VERDA

Un estudi de dentadures medievals confirma com la desigualtat de gènere es perpetua des de fa segles

Peces dentals de 10.000 dones i homes evidencien que elles patiren més malalties, traumatismes i desnutrició

Un crani humà en un jaciment (arxiu) / Dario Lo Presti (Shutterstock)

El rastre del masclisme perviu en les dents. Un equip d'investigació estatunidenc ha confirmat com els mecanismes responsables de la desigualtat de gènere es mantenen “obstinadament” en moltes parts del món i discriminen les dones des de fa segles, a pesar dels avanços assolits pel feminisme en els últims temps. Ho han fet a través d'un estudi paleogenètic que utilitza registres dentals de més de 10.000 persones procedents de 139 jaciments de tot Europa, amb una antiguitat mitjana de mil anys. Les troballes, estudiades per la Universitat de Washington a Sant Lluís (WashU) i publicades aquest dilluns en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), revelen com els estereotips sexistes sorgiren en l'edat mitjana i se succeeixen des d'aleshores.

Així, la recerca evidencia com les poblacions de zones on històricament s'afavoria els homes en detriment de les dones mostren hui dia més prejuís a favor dels homes que aquelles que viuen en llocs on les relacions de gènere eren més igualitàries fa segles. I suggereix que les actituds de gènere es “transmeten” o hereten a través de l'educació i la cultura i que els prejudicis sobreviuen fins i tot als grans canvis socioeconòmics i polítics, com ara la industrialització i les guerres mundials. De fet, l'equip de la WashU observa una excepció que reforça la teoria principal: en les regions que es va patir un reemplaçament de població abrupte i a gran escala —com una pandèmia o un desastre natural—, la transmissió d'aquests valors s'interrompia.

"La mitjana d'edat dels esquelets d'aquest estudi és d'uns mil anys i es remunta al període medieval. Per tant, és sorprenent que els patrons de prejudicis sexistes que existien en aquella època i en èpoques anteriors es continuen reproduint en les actituds contemporànies", opina Margit Tavits, catedràtica de la WashU.

L'experta avisa que "les normes d'igualtat de gènere transmeses d'una generació a una altra hi poden persistir fins i tot si les institucions o les estructures incentiven la desigualtat, i viceversa". Per això, conclou, "el missatge de la investigació és que les normes i les polítiques no seran suficients per a soscavar les creences sexistes profundament arrelades i mantindre les igualitàries. Cal abordar les forces culturals que canalitzen aquestes creences".

La mitjana d'edat dels esquelets és d'uns mil anys i es remunta al període medieval. Per tant, és sorprenent que els patrons de prejudicis sexistes que existien en aquella època i en èpoques anteriors es continuen reproduint en les actituds contemporàniesMargit Tavits - Catedràtica de la Universitat de Washington a Sant Lluís

Per a estudiar l'estat de la igualtat de gènere en la història, els investigadors van analitzar les hipoplàsies lineals de l'esmalt dental, les lesions permanents en les dents causades per traumatismes, malnutrició o malalties que aporten una informació essencial sobre la salut i les condicions de vida d'una persona. Aquestes diferències entre dents masculines i femenines en un mateix lloc indiquen quin sexe rebia un tracte preferent en termes d'atenció sanitària i recursos dietètics en l'època.

La investigació detecta reiteradament proves que vinculaven les actituds discriminatòries històriques i contemporànies. Per exemple, les persones que vivien en una zona històricament igualitària tenien un 20% més de probabilitats de tindre actituds favorables a les dones que les que vivien en zones històricament més favorables als homes.

Altres proves assenyalen que el biaix històric de gènere no predeia les actituds de gènere modernes de les poblacions immigrants. L'estudi tampoc detecta indicis que el biaix històric de gènere influïra en les actituds contemporànies en les zones més afectades per la pesta bubònica del segle XIV.

"En conjunt, aquests resultats reforcen la idea que els prejudicis històrics persisteixen perquè es transmeten d'una generació a una altra i només es produeixen quan no s'interromp la transmissió entre generacions. Ens va sorprendre que sorgira una relació tan clara", afirma Tavits.

Ciència

També et pot interessar