Un estudi reconstrueix l'impacte d'un gran asteroide que va suposar l'últim dia dels dinosaures
La investigació es basa en l'anàlisi de les mostres de roques extretes de la zona zero de l'impacte, el cràter Chicxulub, a Mèxic.
Fa 65 milions d'anys, una enorme roca de deu quilòmetres va impactar contra la Terra i va desencadenar la cinquena extinció massiva. Aquell dia, l'últim dels dinosaures i el primer d'una nova era dominada pels mamífers –i per l'home–, ha sigut reconstruït en un estudi que s'ha publicat en la revista Pnas.
La investigació, liderada per científics de l'Institut de Geofísica de la Universitat de Texas (Estats Units), es basa en l'anàlisi de les mostres de roques extretes de la zona zero de l'impacte, el cràter Chicxulub, de la península de Yucatán (Mèxic).
Una potència equivalent a deu mil milions de bombes atòmiques
L'estudi, en el qual ha participat equip de l'espanyol Centre d'Astrobiologia (CSIC-INTA), reconstrueix els processos geològics, químics i biològics generats per l'impacte de l'asteroide que va caure sobre la Terra amb una potència equivalent a deu mil milions de bombes atòmiques com la d'Hiroshima.
En un primer moment, l'explosió va cremar la vegetació que hi havia en diversos milers de quilòmetres i va desencadenar un tsunami gegant que va arrossegar sediments fins a l'interior d'Amèrica del Nord –més de 2.000 quilòmetres terra endins– però el pitjor va vindre després.
L'impacte va alliberar tant de sofre a l'atmosfera que va bloquejar la llum solar i va causar un refredament global que va acabar amb els dinosaures i amb el 75% de les formes de vida del planeta.
Gulick: "Els dinosaures es van socarrar i després es van congelar"
Sean Gulick, professor d'investigació en l'Institut de Geofísica de la Universitat de Texas i autor principal de l'estudi, explica que va ser un infern local de curta durada, seguit d'un llarg període de refredament global. "Els dinosaures es van socarrar i després es van congelar, encara que no tots van morir aquell dia", resumeix Gulick.
Les anàlisis indiquen que la major part del material que va omplir el cràter en les hores posteriors a l'impacte es va originar en el mateix lloc de l'impacte o va ser arrossegat per l'aigua de l'oceà. "Els sediments revelen enormes energies de transport que són molt més grans que qualsevol altra inundació catastròfica coneguda en el planeta", detalla Jens Ormö, investigador del Centre d'Astrobiologia i coautor de l'estudi.
El sofre va originar el refredament global i el canvi climàtic
Però potser la troballa més important de la investigació està relacionada amb el sofre, l'element químic que va originar el refredament global i el canvi climàtic que va causar l'extinció massiva; "el vertader assassí", segons Gulick. L'impacte de l'asteroide va vaporitzar, almenys, 325.000 milions de tones mètriques de minerals rics en sofre presents en el lloc de l'impacte, suficient per a impedir el pas de la llum solar i provocar un dràstic refredament en tota la Terra.
