Un estudi troba diferències entre els cervells d'homes i dones només als països amb desigualtats de gènere
La investigació d'una universitat xilena amb quasi 7.900 ressonàncies suggereix que un context social perjudicial canvia part de l'estructura de l'encèfal
Els cervells d'homes i dones mostren diferències en el gruix de l'escorça i es produeixen de manera marcada en aquells països on hi ha més índex de desigualtat de gènere. Ho confirma un estudi publicat aquest dilluns en la revista científica estatunidenca PNAS, que, per tant, associa la desigualtat de gènere amb una pitjor salut mental i un pitjor rendiment acadèmic en el col·lectiu femení. En la investigació, l'equip científic examina la relació entre la desigualtat de gènere i l'estructura cerebral a partir de 7.876 ressonàncies magnètiques d'homes i dones sans procedents de 29 països.
L'anàlisi revela que als països amb índexs relativament alts de desigualtats de gènere, com ara l'Índia, el gruix cortical de l'hemisferi dret del cervell era més fi en elles que en ells. Les diversitats en el volum del còrtex es concentren especialment en regions límbiques i en l'occipital lateral esquerre, indica l'estudi. No obstant això, no s'hi trobaren diferències significatives en el gruix cortical entre dones i homes als països on es donen uns nivells més alts d'igualtat de gènere, assenyala la recerca, coordinada per Nicolas Crossley de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile.
Els resultats dibuixen, d'aquesta manera, "una possible relació entre la desigualtat de gènere i un risc més alt de problemes de salut mental i menor rendiment acadèmic", segons l'autoria. Igualment, "suggereixen un possible mecanisme neural subjacent en els pitjors resultats de les dones en contextos de desigualtat de gènere, mentre que destaca el paper de l'ambient en les diferències cerebrals entre homes i dones", agrega l'estudi. L'equip investigador apunta per això "a aquest efecte potencialment perillós de la desigualtat de gènere en el cervell de les dones i aporten proves inicials de polítiques d'igualtat de gènere basades en la neurociència".
Per a la investigació, el grup xilé usa una mètrica de desigualtat de gènere en la qual combina les dues variables més usades: l'índex de bretxa de gènere i l'índex de desigualtat de gènere. La hipòtesi de partida era, de fet, que s'observarien poques diferències estructurals en els cervells d'homes i dones als països amb igualtat de gènere, i que les dissemblances apareixerien amb nivells més alts de desigualtat de gènere, com així va ocórrer finalment.
