Un mínim històric de participació electoral a l'Iran evidencia el rebuig social a la República Islàmica
El malestar generalitzat pels greus problemes econòmics i la mort d’Amini se salda amb un 41% de participació, el més baix des de la revolució del 1979
La participació en les eleccions legislatives de l’Iran, considerades com una prova de la legitimitat del poder clerical en la República Islàmica, podria haver assolit un mínim històric del voltant del 41%, segons l’agència de notícies IRNA: la xifra més baixa des de la revolució islàmica del 1979. La participació el 2020 ja va caure al 42,5% en comparació amb el 62% del 2016.
Són els primers comicis que se celebren després de les protestes que van sacsejar tot el país durant el 2022 i el 2023: un dels pitjors disturbis polítics de l'Iran des de la Revolució Islàmica del 1979. Tot després de la mort de la jove Mahsa Amini mentre estava custodiada per la policia per no portar col·locat el vel segons marca el règim. Han coincidit amb la creixent frustració pels problemes econòmics del país, afectat per les sancions.
La mort d'Amini va provocar fortes protestes que, durant mesos, van demanar la fi de la República Islàmica i només van desaparéixer després d'una repressió que va causar 500 morts i la detenció d'almenys 22.000 persones. A més, es van executar set manifestants; un d'ells, en públic.
Els resultats parcials apunten que els conservadors mantindrien el seu control sobre el Parlament, mentre que els reformistes es quedarien al marge de les eleccions d’aquest divendres. Uns comicis que els reformistes han qualificat de no ser lliures ni justes.
A l’Iran, els dotze juristes del Consell de Guardians decideixen la idoneïtat ideològica i moral de les candidatures, cosa que ha fet dels comicis una contesa entre els partidaris de la línia dura i els reformistes lleials als ideals revolucionaris islàmics. De fet, l’expresident Hassan Rouhani, un pragmàtic que va ser elegit president en victòries aclaparadores el 2013 i el 2017 quan va prometre reduir l'aïllament diplomàtic de l'Iran, no va poder presentar-s'hi després de ser vetat, com la majoria dels aspirants reformistes i moderats.
A banda de les eleccions parlamentàries, en què s’elegien els membres que ocuparan els 290 escons durant quatre anys, també es va votar a l'Assemblea d'Experts, de 88 escons; un influent òrgan que té la tasca de triar al successor de Khamenei, de 84 anys. L’actual president Ebrahim Raisi ha sigut reelegit amb el 82,5% dels vots, segons ha anunciat aquest dissabte el Ministeri de l'Interior iranià.
