Un nou bombardeig israelià mata almenys 45 persones en un camp de refugiats a Gaza

Almenys 45 persones, la major part d’elles xiquets i dones, han mort aquest diumenge de matinada per un nou bombardeig de l’exèrcit israelià contra el camp de refugiats de Maghazi a la Franja de Gaza, segons informa el Ministeri de Sanitat de Gaza. A més, cent persones més han resultat ferides en l’atac.

D’altra banda, la Mitja Lluna Roja Palestina ha denunciat "intensos bombardejos i atacs d'artilleria" prop de l'Hospital Al-Quds i de la seua seu a la Ciutat de Gaza, que han causat "múltiples víctimes".

L'organització d'ajuda humanitària ha afegit que un edifici situat a uns 50 metres de l'hospital ha sigut totalment destruït, i ha compartit diversos vídeos on poden sentir-se les explosions i es veu un edifici reduït a enderrocs.

Des del 7 d'octubre, el nombre de morts palestins augmenta dia rere dia. L'ofensiva militar de l’estat d'Israel sobre la Franja de Gaza ha deixat quasi 9.500 morts, la majoria xiquets i dones, més de 24.000 ferits i 1,5 milions de desplaçats, que pateixen condicions de vida extremadament difícils pel col·lapse dels hospitals i la greu escassetat d'aigua potable, aliments, medicines, electricitat i combustible.

Creix la violència a la Cisjordània ocupada 

D’altra banda, la Cisjordània ocupada viu l'espiral més gran de violència des de fa dues dècades, amb la Segona Intifada, i aquest 2023 ja han mort més de 350 palestins, tant en actes violents perpetrats per Israel des de l'esclat de la guerra com pels atacs diaris comesos pels colons israelians, que s'han més que duplicat, segons xifres de l'ONU.

La majoria de les víctimes són milicians caiguts en enfrontaments armats amb tropes israelianes i atacants, però també civils, inclosos vora un centenar de menors i una desena d'ancians. De fet, aquest diumenge dos joves palestins han sigut morts a Cisjordània per trets de soldats israelians, a la localitat d'Abu Dis i l'altre a Nuba.

Blinken i Abbas es reuneixen a Ramal·lah

Aquest diumenge, en plena ofensiva israeliana, el secretari d'estat dels EUA, Antony Blinken, i el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, s’han reunit a Ramal·lah, a la Cisjordània ocupada, en el marc de la tercera visita del cap de la diplomàcia estatunidenca a la regió des de l'esclat de la guerra.

La reunió es produeix després que Blinken es reunira aquest dissabte a Amman amb els ministres d'Afers Estrangers de l'Aràbia Saudí, Jordània, Qatar, Egipte i els Emirats Àrabs Units i que divendres passat es reunira a Jerusalem amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

Israel torna a ordenar una evacuació del nord de la Franja

L’exèrcit d’Israel ha tornat a demanar a la població civil del nord de Gaza que es desplace cap al sud de la Franja entre les 10:00 i les 14:00, hora local, “per la seua seguretat”, una mesura criticada per l’ONU i la UE per anar en contra del dret internacional i que, denuncien, intenta ocultar les intencions de l’estat d’Israel de controlar la Ciutat de Gaza, la principal ciutat de la Franja.

“Si et preocupes per tu i pels teus éssers estimats, dirigeix-te cap al sud segons les nostres instruccions”, coaccionava la població local el portaveu de l’exèrcit per als mitjans àrabs, Avichay Andraee, en un missatge a la xarxa social X.

Un ministre israelià no descartaria un atac nuclear

El ministre israelià de Patrimoni, l'ultradretà Amichai Eliyahu, ha assegurat que el llançament d'una bomba atòmica contra la Franja podria ser una de les opcions en la guerra, segons ha informat aquest diumenge The Times of Israel.

Les declaracions d’Eliyahu, conegut per les posicions ultres, com la proposta d'annexionar a Israel el territori ocupat de Cisjordània, han obligat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a desautoritzar-lo immediatament.

Segons Netanyahu, l'exercit està actuant "d'acord amb els més alts estàndards del dret internacional per a evitar danys a persones no involucrades" i ha afegit que continuarà fent-ho fins a "aconseguir la victòria”.

Segons diverses fonts, l'estat jueu va desenvolupar armament nuclear de forma encoberta fa més de cinquanta anys. Fins ara, no n'admet tindre'n ni ho nega i és l'únic país del món que no ho reconeix obertament, però figura com a estat nuclear en les llistes d'institucions d'investigació atòmica.