Un nou estudi apunta que pot haver-hi vida intel·ligent més enllà de la Terra

L'ésser humà podria no estar a soles a l'univers. És la tesi que planteja un nou estudi científic publicat en la revista Science Advances, que desafia les teories defeses durant dècades sobre l'aparició de la vida intel·ligent i l'evolució de la humanitat com un succés extraordinari i fruit de l'atzar. L'equip investigador de la Universitat Estatal de Pensilvània (Estats Units) suggereix, en lloc d'això, que el sorgiment de formes de vida complexes és el resultat lògic d'un procés regit per la interacció dels organismes amb l'entorn.

Este nou model apunta que potser la vida intel·ligent no va ser tan difícil o improbable i adopta una interpretació de l'origen de la humanitat que obri una finestra sobre les probabilitats que hi haja éssers semblants més enllà de la Terra. Es tracta d'"un canvi significatiu" en la forma en la qual es pensa sobre la història de la vida, indica en un comunicat Jennifer Macalady, professora de geociències de la Universitat de Pensilvània. "Suggereix que l'evolució de la vida complexa pot tindre menys a veure amb la sort i més amb la interacció entre la vida i l'entorn, obrint noves i apassionants vies d'investigació en la cerca per a comprendre els nostres orígens i el lloc que ocupem a l'univers", ha afegit.

En el nou estudi, l'equip format per astrofísics i geobiòlegs defensa que el medi ambient de la Terra era inicialment inhòspit per a moltes formes de vida i que els passos evolutius clau només foren possibles quan l'entorn global va assolir un estat "permissiu". Per exemple, la vida animal complexa requereix un cert nivell d'oxigen a l'atmosfera, per la qual cosa l'oxigenació d'esta capa gasosa a través de microbis i bacteris fotosintetitzadors va ser un pas evolutiu natural per al planeta, que va crear "una finestra d'oportunitat" perquè es desenvoluparen formes de vida més recents.

Així, el treball proposa que la cronologia dels orígens humans pot explicar-se per l'obertura seqüencial de "finestres d'habitabilitat" al llarg de la història de la Terra, impulsades per canvis en la disponibilitat de nutrients, la temperatura de la superfície de la mar, els nivells de salinitat dels oceans i la quantitat d'oxigen en l'atmosfera. Tenint en compte tots estos factors, el nostre planeta s'ha tornat hospitalari per a la humanitat des de fa poc temps: "És simplement el resultat natural d'eixes condicions", resumeix l'autoria de la recerca.

"Sostenim que la vida intel·ligent pot no requerir una sèrie de colps de sort per a existir", explica Dan Mills, abans a la Universitat de Pensilvània i ara a la de Múnic (Alemanya). Segons este especialista, l'ésser humà no va evolucionar "prompte" o "tard" en la història de la Terra, sinó "a temps", quan es donaren les condicions. I agrega: "Tal vegada és només qüestió de temps, i tal vegada altres planetes són capaços d'aconseguir estes condicions més ràpidament que la Terra, mentre que uns altres podrien tardar encara més".

"Considerem que, en lloc de basar les nostres prediccions en la vida útil del Sol —com fan altres models—, hauríem d'utilitzar una escala de temps geològica, perquè és el temps que tarden a canviar l'atmosfera i el paisatge", puntualitza Jason Wright, professor d'astronomia i astrofísica a Pensilvània.

De cara als pròxims anys, l'equip científic planeja provar el seu model alternatiu amb treballs que inclouen, entre altres, la cerca de biofirmes a les atmosferes de planetes fora del sistema solar, com la presència d'oxigen.