Un violent cap de setmana causa més d'una desena de morts a Gaza i Israel

Cada divendres els palestins de la Franja de Gaza protesten davant la frontera amb Israel. Però aquest cap de setmana la protesta s’ha convertit en intercanvi de coets entre les dues parts. Des de divendres fins ara més de 10 persones han mort a la zona, totes palestines, excepte tres ciutadans israelians. Entre les víctimes palestines hi ha una dona embarassada, la seua filla d’un any, i tres milicians de Hamas.

En dos dies, els milicians de Hamas han llançat contra Israel vora cinc cents trets de morter i coets. Els objectius aquesta volta han sigut punts relativament allunyats de la frontera amb Israel: Ashkelon, Ashdod i Beerxeba. Hamas ha amenaçat de dur més lluny encara els seus coets si Israel no cessa els seus atacs aeris.

La resposta d’Israel ha estat contundent, amb llançament de coets i atacs de l’aviació sobre objectius militars de Hamas. Habitatges civils també han sigut afectats pels bombardejos d’Israel. El matí del diumenge el primer ministre israelià, ha ordenat al seu exèrcit continuar el llançament massiu de projectils sobre Gaza.

A més, el govern israelià ha restringit la zona pesquera de Gaza i ha tancat els dos passos fronterers del territori: Kérem Xalom, amb l’Egipte, i Erez, amb Israel.

Les protestes dels divendres, que començaren ja fa més d’un any, el 30 de març del 2018, i anomenades Gran Marxa del Retorn, manifesten el rebuig dels palestins a la situació d’aïllament imposada per Israel a la Franja de Gaza. Vora dos milions de persones viuen a un territori de 365 quilòmetres quadrats. L’índex d’atur és superior al 50% i depenen de la voluntat d’Israel i d'Egipte per a obtenir subministraments bàsics. La sanitat i l’educació depenen de les aportacions de l’ONU i de la solidaritat internacional.

La Franja de Gaza com a problema i com a excusa

La Franja s’ha convertit per a Israel en un problema i una excusa alhora. Un problema perquè el territori gazià està governat 'de facto' des de 2007 per Hamas, un grup islamista radical que ha dividit la unitat d’acció dels palestins. I és que la part de Cisjordània continua governada per Al-Fatah, el grup que tradicionalment havia representat els palestins.

Par a Israel, la Franja de Gaza també és una excusa per a mantenir la seua política expansionista als territoris palestins. Israel té més del 700.000 dels seus ciutadans instal·lats a les colònies construïdes a Palestina, una qüestió conflictiva que, de fet, impedeix avanços reals en la cerca de la pau a la zona.

Precisament divendres, l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de l’ONU va demanar a Israel el cessament immediat dels enderrocaments de propietats de palestins a Jerusalem Est. Segons aquest organisme de l’ONU, "han augmentat a un ritme sorprenent durant l’últim mes, deixant desenes de palestins desplaçats".

Conjunturalment, la violència entre les dues parts està ara mateix alimentada per l’agenda immediata. El proper dijous Israel commemora el seu Dia de la Independència i del 14 al 18 de maig se celebra a Tel-Aviv el Festival de la Cançó d’Eurovisión. Una oportunitat de Hamas per a provocar terror.

Al mateix temps, Benjamin Netanyahu inicia el seu cinqué mandat com a primer ministre i necessitarà el suport de partits extremistes i ultranacionalistes per a sostenir el seu govern de dretes.

Els més durs dels palestins, Hamas, i els més durs dels israelians, Netanyahu i el seu Likud, enfrontats per a obtenir el que necessita cadascú. Les dues parts poden buscar una espècie de treva, si més no tàcita, per a mantenir l’'statu quo'. De fet, aquests dies hi ha contactes, a Egipte, de totes les parts concernides, sota l’auspici de l’ONU, per a tornar a un període de contenció i de calma relativa.