Una crida a la desescalada: les reaccions dels líders internacionals a l’atac de l’Iran a Israel

Mentre els atacs d’Israel a Gaza continuen, amb almenys 43 palestins morts i més de 60 ferits en les últimes 24 hores, l’atenció mediàtica internacional se centra en les reaccions polítiques al primer atac directe de l’Iran contra el territori israelià.

El Pròxim Orient s'ha despertat aquest diumenge amb tots els ulls posats en Israel, a l'espera de veure si respondrà a l'acció massiva de Teheran i les conseqüències que una major escalada podrien tindre a la regió.

El ministre d'Exteriors israelià, Israel Katz, ha alertat que l'amenaça d'atacar l'Iran continua vigent, però que “han d'aprofundir” en la cooperació amb els aliats per a “liderar un atac polític contra l’Iran”. 

Amb tot, segons la CNN, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha aclarit al president israelià, Benjamin Netanyahu, que els EUA no participaran en cap resposta ofensiva contra l'Iran. En la mateixa línia s’ha expressat el secretari de Defensa estatunidenc, Lloyd Austin, que ha afirmat que “no busquem el conflicte amb l'Iran, però no dubtarem a actuar per a protegir les nostres forces i en suport de la defensa d'Israel".

Jordània, país que acull més de tres milions i mig de palestins fruit de la diàspora, ha demanat la fi de l'agressió israeliana a Gaza per a evitar l'extensió del conflicte a l’Orient Mitjà i ha avisat que, en cas contrari, la seguretat de la regió i del món "es veurien amenaçats".

"Detindre l'agressió israeliana contra Gaza i començar a implementar un pla integral per a posar fi a l'ocupació israeliana i aconseguir una pau justa basada en la solució de dos estats és la manera de frenar la perillosa escalada a la regió", ha declarat el ministre d'Exteriors jordà, Ayman al Safadi, que hores abans afirmava haver tractat amb el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, la necessitat “urgent d'un alto el foc immediat a Gaza”. A banda, ha instat el Consell de Seguretat de l’ONU "a assumir les seues responsabilitats de protegir la seguretat i la pau, imposar un cessament de l'agressió contra Gaza i respectar el dret internacional".

En la mateixa línia s’ha pronunciat el secretari general de l'ONU, António Guterres, que sense entrar en detalls ha condemnat “fermament la greu escalada que representa l'atac” i ha demanat “el cessament immediat d'aquestes hostilitats” perquè “ni la regió ni el món es poden permetre una altra guerra”, ha advertit.

El primer ministre libanés, Najib Mikati, ha anunciat que aquest dilluns tindrà lloc un Consell de Ministres d'emergència per a abordar aquesta situació “crítica”. El Líban encapçala la llista de països amb més possibilitats de veure's arrossegat si s'agreujaren les hostilitats, ja que el grup xiïta libanés Hezbol·là —estret aliat iranià— està embarcat en intensos enfrontaments amb Israel des de fa més de mig any.

Les amenaces, però, han arribat per part del ministre d'Exteriors del govern dels rebels xiïtes houthis del Iemen, Husein al Ezzi, que ha afirmat que "el més terrorífic encara està per arribar" i ha afegit que "els Estats Units no poden continuar amb els seus atacs en nom del criminal carnisser Netanyahu" sense que la guerra s'expandisca. "Cal posar fi a l'agressió contra Gaza i alçar immediatament el setge als seus oprimits habitants", ha exigit.

Sánchez condemna l’atac i Díaz demana parar el “genocidi” a Gaza

A Espanya, el president del govern, Pedro Sánchez, ha expressat la condemna d'Espanya a l'atac perpetrat per l'Iran contra Israel i ha reclamat "responsabilitat i contenció" en la resposta de tots els líders internacionals, per a evitar "coste el que coste" una escalada en la violència. Sánchez, que en un primer missatge va desestimar condemnar l’Iran per la seua actuació, ha indicat que l’executiu “condemnarà sempre tota forma de violència que atempte contra la seguretat i el benestar de civils innocents".

La vicepresidenta de l’executiu espanyol i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha sigut més contundent en el seu missatge declarant que "la diplomàcia europea ha de mobilitzar-se per a parar el genocidi a Gaza i frenar l'extensió del conflicte". Díaz ha assenyalat que està "seguint amb preocupació la situació al Pròxim Orient” i que “la generalització de la guerra a la regió tindria conseqüències catastròfiques. Volem pau", ha demanat.

El cap de l’oposició, el popular Alberto Núñez Feijóo, ha afirmat que “l'Iran i les seues milícies a la regió amenacen greument l'estabilitat del Pròxim Orient” i ha demanat que Espanya treballe amb els seus aliats “sense titubejos, per a estabilitzar la situació i evitar una major escalada”.

Europa exigeix una desescalada

A Brussel·les, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha condemnat el "flagrant i injustificable" atac de l'Iran contra Israel i demanat a Teheran que “cesse immediatament aquests atacs". Von der Leyen, que evita una condemna clara a Israel per la guerra que juga a Gaza i que ja ha causat més de 33.700 morts a la Franja, afirma que "tots els actors s'han d'abstindre ara d'una nova escalada i treballar per a restablir l'estabilitat a la regió”.

A més, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha demanat "fer tot el possible per a evitar una nova escalada regional" i "més vessaments de sang". El cap de l'òrgan de la UE que reuneix els presidents i primers ministres dels Vint-i-set, ha afirmat que "seguirà de prop" com evoluciona la situació amb els seus aliats.

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha assenyalat que l'atac de l'Iran a Israel no té precedents, que la UE i el G7 estan treballant per a evitar una escalada, i que "la resposta no produïsca una altra resposta i s'arribe a un conflicte regional que faça oblidar la guerra a Gaza". Així mateix, ha precisat que els esforços "han de centrar-se a acabar la guerra a Gaza i donar ajuda a la gent que està pagant les conseqüències", ha precisat.

Per la seua banda, el G7 ha celebrat una breu reunió de menys d'una hora per videoconferència a primera hora d’aquesta vesprada, segons ha informat la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que presideix el club de les set democràcies més riques del món. "Expressem la nostra profunda preocupació per una major desestabilització de la regió i continuem treballant per a evitar-la", ha indicat en les seues xarxes socials.

El president estatunidenc, Joe Biden, ja havia avançat aquesta matinada que demanaria una reunió del G7 per a coordinar una resposta diplomàtica després de garantir el seu suport a Israel i assegurar que les forces dels EUA havien contribuït a frenar l'atac de l'Iran.