Una de les joves refugiades a València: “El més dur és no saber quan podràs tornar i si la teua família estarà viva”
Marina, de 18 anys, és una de les 44 persones que han arribat aquest dilluns a València, en el primer autobús de l’organització Junts per la Vida
"El més dur és saber que tu te'n vas i la teua família es queda allí. No saber quan podràs tornar i si estaran vius". És el sentir de Marina, una jove de 18 anys que acaba d'arribar a València després de quasi cinc dies de viatge amb autobús des d'Ucraïna, d'on ha escapat de la guerra i en un dispositiu que ha preparat l’organització Junts per la Vida. Marina feia aquestes declaracions només xafar sòl valencià, i en reunir-se amb Concha, sa mare d'acollida i amb qui ha passat deu estius.
Marina arribava a la Comunitat Valenciana amb 43 persones refugiades més, van eixir divendres al migdia de la ciutat ucraïnesa de Lviv. Els va costar dotze hores arribar a la frontera, malgrat que aquesta ciutat està a uns 90 quilòmetres. Inicialment, al bus van pujar 53 persones, però fins a València n'arribaran 44, ja que algunes s'han quedat en altres països.
En total, fins a València van arribar catorze famílies, totes amb la seua família de referència, ja que tenien, excepte una, relació amb persones de la Comunitat Valenciana.
"Ara cal pensar que estarà tot bé a Ucraïna, acabarà la guerra i podrem tornar", afirmava Marina després de deixar enrere un país on la invasió ucraïnesa està deixant imatges dantesques. Aquesta jove és una de les 44 persones que han viatjat des d'Ucraïna a València en el primer autobús noliejat per l'ONG Junts per la Vida que gestiona l’acollida de menors ucraïnesos amb famílies valencianes durant els estius.
Katya era una altra de les ocupants que ha passat molts estius a Nules i que aquest dilluns de matinada tornava a Espanya amb el seu fill de dos anys i els seus nebots. "Quan estava eixint de Kíiv em va dir el meu marit que ara no tenim res. No tenim casa, on jo vivia ja no hi ha res", ha relatat.
No hi ha ni cobertura, ni llum, ni gas, ni aigua. No sé res de res, però espere que el meu marit i el meu avi estiguen bé
Katya s'ha reunit amb el seu germà d'acolliment, Josep, i els seus pares, després d'haver deixat enrere el seu marit i el seu avi a Butxa, una localitat pròxima a la capital ucraïnesa. "No hi ha ni cobertura, ni llum, ni gas, ni aigua. No sé res de res, però espere que estiguen bé", ha explicat. "El primer és descansar, de moment només vull descansar", afegia Katya amb el seu fill xicotet al muscle.
"Primer descansar i després quedar-se sense preocupar-se", ha apuntat Marina. "El meu germà estarà bé i ell ja no s'haurà de preocupar per mi", ha assenyalat la jove. Amb 19 anys, el germà, que també venia a València a passar els estius, ha hagut de quedar-se i no ha pogut abandonar Ucraïna.
Ací estic molt millor que a Ucraïna. S'està més tranquil
Per a Artur, d'11 anys, han sigut quasi cinc dies de viatge. Ara, reunit amb la seua família d'acollida, conta només arribar a Espanya que ací està "molt millor que a Ucraïna". "Ací s'està més tranquil", ha afegit després d'una pausa mentre son pare d’acollida li acariciava el cap i la sa mare d’acollida contava que estan "supercontents de tindre'ls a casa". "A ell, als seus germans, a sa tia i al seu cosí. Ara a descansar i a cuidar-los", ha explicat.
L'autobús que portava aquest grup de refugiats des de Polònia ha arribat vora les cinc de la matinada a la Facultat de Medicina de València. Allí havia establit l’organització un punt de recollida dels nouvinguts. Entre aplaudiments de benvinguda ha aparcat la Zebreta, l’autobús amb matrícula ucraïnesa i estampat de zebra que els ha traslladat durant quasi cinc dies des d’Ucraïna fins a Espanya.
Parle cada dia amb el meu fill d'acollida, Sacha, de 23 anys, que ha hagut de quedar-se a Ucraïna. Aquest matí ens deia: "Córrec perquè disparen"
En arribar l’autobús, aplaudiments, abraçades i besos entre càmeres i flaixos. Café calent i dolços esperaven als voluntaris i les famílies nouvingudes dins de la facultat. Adelisa Martínez, és una mare d'acollida que col·labora amb Junts per la Vida i que acollirà la nora i els nets d'una amiga seua a Xalans. "Jo als meus no els conec", feia broma durant l'espera.
Els seus fills d'acolliment, ja adults, han hagut de quedar-se al país. Sacha, el fill d'acolliment, de 23 anys, parla amb ella diàriament des de Kíiv i li diu que "està viu". "Aquest matí ens deia: ‘Córrec perquè disparen'", mentre acudia a un refugi.
"L'única cosa que podem fer és fer costat a la gent que vinga, siguen nostres o no. Faig una crida a totes les famílies que han tingut un vincle amb l'associació", ha afirmat Adelisa emocionada. "Cal donar-los molt amor, a saber com poden vindre", ha agregat.
En aquest primer autobús de refugiats que ha arribat a València viatjaven famílies que ja tenien vincles amb la Comunitat Valenciana perquè els seus fills han participat en el programa de vacances que gestiona Junts per la Vida. Segons ha explicat el vicepresident, Jesús Rodríguez, l'acolliment d'aquestes persones serà "més fàcil" perquè ja tenen relació amb famílies que viuen ací. "Tenim centenars de sol·licituds d'acolliment, però no és tan senzill", ha agregat.
Rodríguez ha indicat que, a mesura que passen els dies, aquest acolliment serà més complicat, perquè vindrà gent que no té relació amb ningú en el territori valencià i també hauran de localitzar a qui els aculla. Per a això, caldrà superar l'"efecte gasosa" dels primers dies: "Molta gent vol ajudar, però això no és acollir un xiquet, és una família sencera que igual ve amb la mare, els fills i l'àvia", ha apuntat.
