Una metgessa de Rafah: "Si no hem mort ara, ho farem en el pròxim atac aeri. I, per a ser sincers, qui mor pot considerar-se afortunat"
Espanya i Irlanda demanen revisar la relació preferent de la UE amb Israel, que amenaça un nou hospital entre informacions contradictòries sobre la negociació d'una nova treva
Després d'una setmana de setge, Israel ha ordenat evacuar l'Hospital Al-Nasser, el principal hospital operatiu a la Franja de Gaza. Les tropes de Tel-Aviv han anunciat l'assalt imminent al centre, que dona refugi a 10.000 persones i acull 450 malalts crítics ingressats, la majoria per ferides de guerra, atesos per un personal sanitari sense a penes material quirúrgic. Moltes persones estan abandonant el recinte de Khan Yunis (al sud de l'enclavament) amb banderes blanques. El Ministeri de Sanitat de Gaza, controlat per Hamàs, denuncia que han disparat contra algunes d'elles.
La situació evoca l'episodi de novembre a l'Hospital Al-Shifa, a la ciutat de Gaza, un complex sanitari desmantellat, que Israel va convertir en objectiu de guerra. Assegurava que als soterranis hi havia un centre de comandament de Hamàs que mai van trobar. A primers de gener, l'ONU havia documentat 600 atacs a instal·lacions sanitàries, amb el resultat de més de 600 morts. A Rafah, següent objectiu militar d'Israel i últim refugi per a 1,4 milions de persones desplaçades, condeix el pessimisme entre el personal sanitari. "Si no hem mort ara, ho farem en el pròxim atac aeri. I, per a ser sincers, qui mor pot considerar-se afortunat", explica una doctora de Metge Sense Fronteres. "He escrit els noms dels fills i la meua família en les monyiques i les cames perquè ens identifiquen quan ens bombardegen", conta una altra sanitària en uns missatges difosos per l'ONG per a demanar l'alto el foc.
La flama de la guerra continua encesa i Israel no dona senyals de voler apagar-la. El primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha rebaixat les expectatives sobre l'esborrany d'acord per a una nova treva que havia alçat la implicació dels serveis secrets de Tel-Aviv i Washington, que aquest dimecres es traslladaren al Caire per a analitzar la contraproposta de Hamàs. Netanyahu assegura que no s'ha rebut cap proposta sobre l'alliberament dels ostatges i què en els termes actuals "no cedirà a les delirants exigències de Hamàs".
No obstant això, fonts de la negociació, citades per EFE, asseguren tot el contrari: les diferències entre les dues parts en conflicte disminueixen. Els detalls, asseguren, es porten amb total hermetisme davant l'expectativa real d'un acord.
Cada dia que passa, creix l'amenaça militar d'Israel sobre Rafah, malgrat la pressió internacional contra l'ofensiva. Espanya i Irlanda han fet un pas per damunt de l'habitual condemna retòrica i han demanat la Comissió Europea que valore si cal revisar el conveni d'associació preferent amb Israel, a la llum de les vulneracions dels drets humans pel setge a la població civil de la Franja de Gaza.
Espanya i Irlanda demanen revisar l'acord de la UE amb Israel
Més específicament, el president Pedro Sánchez i el primer ministre Leo Varadkar han reclamat a Úrsula von der Leyen que es comprove, de manera urgent, si Tel-Aviv Israel compleix amb els compromisos d'associació amb la Unió i que, en cas contrari, es prenguen les mesures adequades. Aquestes es podrien debatre en la cimera europea dels dies 21 i 22 de març i afectarien les relacions comercials.
En les últimes hores, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda s'han afegit al rebuig internacional a l'ofensiva sobre Rafah i la petició d'un "alto el foc immediat". El territori, en la frontera amb Egipte, Israel el va ser definir com una zona segura al començament de la invasió de la Franja, tot i que mai s'ha salvat dels bombardejos. Ara, una part de la població palestina refugiada ha començat a desmantellar els campaments a la recerca d'un altre lloc on fugir. Aquells que poden es desplacen cap a Deir al-Balah, una ciutat al centre de la Franja.
