La Unió Africana proclama el 2019 any dels refugiats

A Addis Abeba, capitat d’Etiòpia, s’ha iniciat la XXXII Cimera de la Unió Africana, amb la presa de possessió de qui en serà el president al llarg del 2019: el cap de l’estat d’Egipte, Abdel Fattah al-Sissi, una responsabilitat que recau d’acord amb un torn preestablit.

A la cimera d’Addis Abeba, la Unió Africana debat els reptes que té per davant, com ara la pacificació del continent, el reforçament dels vincles entre tots els estats i, fins i tot, l’estudi de la creació d’un passaport africà.

El fet que siga Egipte el que ha pres el relleu del president de Ruanda, Paul Kagame, al capdavant de la Unió Africana ha condicionat el desenvolupament de la cimera iniciada hui i que acabarà demà.

Al-Sissi ha tractat de convéncer els seus col·legues del compromís africanista d’Egipte. Així tindria la intenció de reforçar la seua posició al continent i no ser vist com un país que mira únicament cap al món àrab. El president egipci ha fet esment del terrorisme i l’extremisme com les amenaces principals per al continent.

D’acord amb els programes que ha deixat en marxa el ruandès Kagame, el líder egipci haurà de culminar les tasques programades per al 2019, proclamat per la Unió Africana com a l’"any dels refugiats, dels repatriats i de les persones desplaçades".

L’objectiu de l’organització d’estats africans és "fer callar les armes" a Àfrica d’ací al 2020, ha dit Al-Sissi en la seua presa de possessió, superant els nombrosos conflictes armats oberts ara al continent. El nou president de la Unió Africana ha anunciat la celebració d’un fòrum per la pau i el desenvolupament, aquest mateix any, a la ciutat egípcia d’Assuan.

En la primera sessió de la cimera ha participat el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, que s’ha mostrat satisfet pel "vent d’esperança" que bufa, ha dit, a Àfrica. Per explicar el seu optimisme, Guterres s’ha referit a moments recents de la vida política africana, com ara les eleccions a Madagascar, Mali i la República Democràtica del Congo, els acords de pau al Sudan del Sud i a la república Centreafricana o el procés de reconciliació entre Etiòpia i Eritrea.

Àfrica acull

El secretari general de l’ONU també ha destacat la solidaritat d’Àfrica, que acull vora un terç de totes les persones refugiades i desplaçades del planeta. “Malgrat els seus propis reptes socials, econòmics i de seguretat, els governs i els pobles africans han mantingut les fronteres, les portes i els cors oberts”, ha dit Guterres.

Segons Acnur, l’agència de l’ONU per als refugiats, l’Àfrica subsahariana acull més del 26% dels 25 milions de refugiats que hi ha al món. Uganda, el Sudan i Etiòpia són alguns dels països que més en tenen.

La nota crítica a la presidència d’Egipte l’ha posada Amnistia Internacional (AI), que ha fet públics el seu temor sobre els mecanismes d’avaluació dels drets humans a Àfrica que pot aplicar Al-Sissi. AI acusa Egipte d’haver realitzat durant els últims anys vergonyosos atacs polítics contra la Comissió Africana de Drets de l’Home i dels Pobles. “Des que està en el poder, el president Al-Sissi ha mostrat un desdeny sorprenent cap als drets humans”, segons AI.

Tercer intent de vinculació panafricana

La Unió Africana és el tercer intent de crear una organització política estable dels estats africans. El 1958, encara sense la descolonització acabada, Mali, Ghana i Guinea-Conakry crearen la Unió d’Estats Africans. Es va dissoldre el 1962 per a constituir, el 1963, l’Organització per a la Unitat Africana (OUA). S’hi integraren 54 països. L’OUA es va dissoldre el 2001 per a crear, a Addis Abeba, la Unió Africana actual.

En la història de les organitzacions per a la unitat del continent hi ha hagut, almenys, dos conflictes significatius quan a la integració dels estats. Precisament el país que des de hui presideix la Unió Africana, Egipte, va ser suspés de pertinença a l’organització arran del cop militar que va deposar el president Mohamed Mursi el 2013. La suspensió va durar només un any.

Un altre cas significatiu és el del Marroc. Aquest país magribí va estar fora de l'OUA i de la Unió Africana des del 1984 fins al 2017 a causa del suport de molts estats africans a la reivindicació del Front Polisario sobre el Sàhara. El 2017 el Marroc va tornar a l’organització.