La Unió Europea demana no donar més armes a Israel
Els ministres de Cooperació europeus es reuneixen amb l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins per a parlar del finançament
L'alt representant de la Unió Europea per a Afers Estrangers, Josep Borrell, ha demanat aquest dilluns que no es donen més armes a Israel perquè el nombre de morts a la Franja de Gaza és “molt alt”. Així s’ha expressat abans de la reunió entre ministres de Cooperació europeus que té lloc a Brussel·les.
El cap de la diplomàcia europea ha assenyalat que cada vegada s'alcen més veus a tot el món alertant que les accions de l'exèrcit israelià a Gaza són "desproporcionades" i "excessives". Entre aquestes destaca la de Joe Biden, president dels Estats Units, país que és el principal aliat d'Israel.
"La UE no dona armes a Israel, ho fan uns altres. Si creus que el nombre de morts és molt alt, potser pots fer alguna cosa per a reduir-lo", ha remarcat Borrell.
L'alt representant ha celebrat que l'exèrcit israelià haja rescatat dos ostatges en Rafah, però ha mostrat també la seua preocupació pel pla que ha anunciat aquest cap de setmana el president d'Israel, Benjamin Netanyahu, per a ampliar l'ofensiva militar terrestre a aquesta ciutat fronterera amb Egipte.
"Si llancen una ofensiva contra una àrea altament poblada, amb més d'1,7 milions de persones arraconades contra un mur, no poden escapar”, ha explicat Borrell, que ha demanat “al món sencer” que prenga nota.
L’alt representat ha assenyalat també que, si s'intensifica l'acció militar en Rafah, serà més difícil que arribe l'ajuda humanitària als palestins. En aquesta línia, ha emfasitzat el paper “insubstituïble” de l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (Unrwa) en aquest àmbit.
Precisament els ministres de Cooperació de la UE es reuniran amb el comissionat general de la Unrwa, Philippe Lazarini, amb qui discutiran la situació sobre el terreny i el finançament de l'organització. La trobada arriba després que els principals donants, entre ells els Estats Units o Alemanya, hagen suspés els seus fons després de les acusacions d'Israel que una dotzena dels seus treballadors van cooperar amb l'atac de Hamàs del 7 d'octubre.
