UNRWA: "Israel està acabant sistemàticament amb tota la capacitat de supervivència de Gaza"

Mig any després de l'inici de la guerra, la directora a Espanya de l'agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins, la UNRWA, alerta en una entrevista amb À Punt NTC de la situació límit que es viu a Gaza. Raquel Martí explica que hi pateixen una inseguretat alimentària sense precedents i que ja frega la fam extrema en la població gaziana.

Segons Martí, l'atac d'Israel sobre Gaza no és només amb míssils i bombes, sinó també amb l'assetjament que exerceix contra la Franja. Els bombardejos a escoles, universitats, hospitals, pous d'aigua, subministrament elèctric i habitatges degraden el sistema productiu i el futur de la zona. "La destrucció de camps de cultiu, fàbriques, comerços i tota la flota pesquera de Gaza posa en una situació molt complicada una futura postguerra".

Martí també destaca el bloqueig d'Israel per tal que no arribe a Gaza l'ajuda humanitària que necessita la població. Ens explica que, abans de començar aquesta guerra, l'estat d'Israel ja limitava l'accés d'ajuda humanitària i productes per al comerç a la Franja. Aleshores podien accedir-hi vora 500 camions diaris, però actualment hi entren una mitjana de 160 al dia i encara menys durant el mes de febrer, quan només n'hi passaven vora seixanta. "Podrien entrar els camions necessaris, però no ho permeten. Els dos passos fronterers de Rafah i Kerem Shalom estan treballant a un quart de la capacitat", afirma. Aquest aïllament empitjora la situació precària de la població que pateix desnutrició i que arriba a morir per falta d'aliments i aigua.

La fam i la mancança d'aigua afecten principalment la població més vulnerable: menors, dones, persones majors i amb malalties cròniques. Martí assenyala la mort de xiquets per la precarietat sanitària i la desnutrició: "El desmantellament del sistema sanitari té com a conseqüència diarrea en els xiquets, que, juntament amb la desnutrició, és una combinació mortal". Un altre exemple crític és el de les dones embarassades i lactants, que no produeixen llet per falta d'aliment ni tampoc poden aconseguir llet de fórmula per a nodrir els bebés.

Es calcula que hi ha 26 milions de tones d'enderrocs a Gaza que es podran netejar en quatre anys com a mínim

Les xifres a Gaza empitjoren cada dia. "Maten 200 persones diàriament, fan amputacions a deu xiquets al dia, centenars de persones queden ferides sense assistència mèdica possible i altres moren de fam. Què més cal que faça Israel per a posar fi a aquesta barbaritat sense precedents?", pregunta Martí. Critica la ineficàcia d'una comunitat internacional que no s'implica dràsticament davant de la situació actual. "Mentre hi haja comerç d'armes amb Israel i mentre no hi haja cap conseqüència per als assassinats de població civil, això continuarà. Calen actes més contundents a aquesta barbàrie sense precedents", sentencia.

Tot això ocorre en un context en què la UNRWA ha perdut finançament per pressions d'Israel per part de països clau com els Estats Units, el qual suposava un terç dels ingressos de l'organització. La directora afirma que l'agència ha demostrat ser l'única a poder atendre la població palestina gràcies a la seua dimensió, capacitat logística i experiència. Martí també remarca que no ens podem oblidar d'altres zones que preocupen extremament l'ONU, com Cisjordània, Síria, el Líban o Jordània.