El Vaticà i la Xina signen un acord històric per a nomenar bisbes

El Vaticà i la Xina han signat aquest dissabte un acord provisional sobre el nomenament de bisbes, principal motiu de conflicte entre les dues parts. Aquest és un pas històric entre dos estats que no tenen relacions diplomàtiques des de 1951.

Com a part de l’acord, el papa Francesc ha reconegut set bisbes que viuen i un que va morir, nomenats per la Xina que fins ara no eren admesos “de manera oficial” per la Santa Seu.

Es tracta d’un acord molt significatiu perquè, tal com ha destacat el director de l’oficina de premsa de la Santa Seu, Greg Burke, “no és el final del procés”, però sí que és “l’inici” d’un camí cap a la futura normalització de les delicades relacions bilaterals.

En els últims dies, alguns mitjans havien avançat que el Vaticà i la Xina podrien estar treballant en un acord provisional pel qual el govern comunista seguiria tenint la potestat de designar els bisbes, però reconeixeria l’autoritat del papa per a pronunciar-se sobre aquests nomenaments.

Llaços diplomàtics trencats

Els llaços diplomàtics entre la Xina i el Vaticà són oficialment inexistents des de 1951 per l’excomunió per part de Pius XII de dos bisbes designats per Pequín, fet pel qual les autoritats xineses van respondre amb l’expulsió del nunci apostòlic, que es va assentar a l’illa de Taiwan.

Xina, per la seua banda, no reconeix el papa i té la seua Església patriòtica catòlica des de 1957.

Per a reprendre les relacions, Pequín ha exigit en nombroses ocasions al Vaticà que, prèviament, trenque els llaços diplomàtics amb Taiwan i que no “interferisca” en els assumptes interns xinesos.

El nomenament dels bisbes ha dividit les dues parts durant un llarg temps, ja que la Santa Seu reclamava que pogueren ser designats solament pel papa, mentre que Pequín els ordenava, a través de l’Església patriòtica catòlica de la Xina, sense el vistiplau papal.

L’Església patriòtica, que no reconeix oficialment el poder de Roma, agrupa 5 milions de fidels, però el Vaticà calcula que al país hi ha entre 8 i 12 milions de catòlics pertanyents a aquesta Església patriòtica i a la clandestina, fidel al Vaticà i, de vegades, perseguida pel règim.