Veneçuela vota en les primeres eleccions presidencials que podrien posar fi al chavisme

Veneçuela viu este diumenge una jornada electoral històrica. El chavisme i l'oposició majoritària, agrupada en la Plataforma Unitària Democràtica (PUD), es prenen el pols este diumenge en les primeres eleccions presidencials des del 2013 en què l’oposició ha decidit participar, després d’onze anys de boicot en els quals s’ha escudat en la falta de garanties. 

Damunt de la taula està la continuïtat del règim chavista. Les enquestes vaticinen que, per primera vegada en dos dècades, la dreta té possibilitats d’arrabassar el poder a l’actual president del país, Nicolás Maduro, que cerca un tercer mandat enfront d’altres nou candidats, entre ells el de la coalició de dretes majoritària d’oposició i de l'exambaixador Edmundo González Urrutia.

Més de 388.000 membres de la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) i dels diversos cossos de seguretat de Veneçuela s'han desplegat en els 335 municipis del país, per a resguardar la seguretat durant la jornada electoral.

Liderada per l’antichavista María Corina Machado —inhabilitada per a concórrer als comicis—, la PUD s’ha compromés en les últimes hores de la campanya a començar un procés per a la “democratització” del país, en cas que guanye González Urrutia.

En un document subscrit per l’exambaixador, Machado i els partits que integren la formació, assenyalen que "el triomf electoral del 28 de juliol obrirà portes a un període de democratització que demanarà virtuts personals i cíviques". Per això procuraran "forjar un clima anímic, polític i social que el facilite i contribuïsca amb el bé comú".

Nicolás Maduro, per la seua banda, dona per fet que guanyarà els comicis i governarà en un tercer sexenni consecutiu i avisa que "este poble no es deixarà robar la pau, la pàtria, no es deixarà emboirar per l'extrema dreta”, en referència a la PUD. “No tornaran”, ha afirmat.

L’agitada campanya per a la presidència també ha estat marcada per les declaracions del líder chavista —en un acte este dimarts a Caracas— en què va arribar a afirmar que, si no resultava vencedor en els comicis, Veneçuela cauria “en un bany de sang, en una guerra civil”, que han provocat una allau de reaccions.

Maduro, distanciat dels aliats de l’esquerra llatinoamericana

Estes declaracions han distanciat Maduro dels qui fins ara eren considerats els seus aliats de la regió, incloent-hi els presidents del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, de Xile, Gabriel Boric, i de Colòmbia, Gustavo Petro, que exigeixen el desenvolupament correcte de la jornada electoral.

Històricament cautelós en les crítiques a Maduro, Lula da Silva ha expressat preocupació i ha considerat estes declaracions “perilloses i inacceptables”, subratllant que "els processos democràtics requereixen que els qui perden les eleccions accepten els resultats pacíficament". “Qui perd les eleccions pren un bany de vots, no de sang", ha afirmat Lula, que ha afegit que "Maduro ha d'aprendre: quan guanyes, et quedes; quan perds, te'n vas".

L'expresident argentí Alberto Fernández, a qui el Consell Nacional Electoral veneçolà va encomanar que actuara com a observador internacional en els comicis, no ha viatjat finalment al país, després que el govern de Maduro li va transmetre “la voluntat que no viatjara i desistira de complir amb la tasca que m'havia sigut encomanada", segons va denunciar este dimecres.

El xilé Boric va eixir dijous a mostrar el suport a les paraules del seu homòleg brasiler i va assenyalar que Lula, l'expresident argentí i ell mateix són "profundament demòcrates", i ha demanat a les autoritats veneçolanes respectar els resultats "pel bé de Veneçuela i de tota l'Amèrica Llatina".

Estes crítiques se sumen a les de Petro, que va denunciar en el seu dia la inhabilitació de Machado com a candidata a les presidencials, una mesura que va qualificar d’“un colp antidemocràtic”.

Amb tot, Maduro ha tret pit davant d’estes crítiques —que redueixen el seu suport internacional a Cuba, la Xina i Rússia—responent que no va dir “mentides”, que només va fer “una reflexió” i va concloure que a “Veneçuela triomfarà la pau, el poder popular, la unió civico-militar-policial perfecta. Ací no ve Milei", va concloure.

Per la seua banda, la Casa Blanca ha advertit que qualsevol "repressió política" i acte de “violència” en les eleccions presidencials serà “inacceptable” i ha expressat el desig que els resultats "reflectisquen la voluntat i les aspiracions del poble veneçolà per a un futur més democràtic, estable i pròsper".

Milions de veneçolans a l'estranger no podran votar per les traves governamentals

Veneçuela té actualment amb una població aproximadament de 29,4 milions de persones, de les quals 21,4 milions teòricament poden votar en les eleccions presidencials, tant dins com fora del país.

Però només 69.211 veneçolans a l'exterior estan habilitats per a votar —menys que en les anteriors eleccions veneçolanes, que van ser 110.000—. Això representa una xicoteta proporció, concretament el 9%, dels quasi huit milions de veneçolans i veneçolanes que segons dades de l'ONU han emigrat en els últims anys, una xifra que l'executiu de Nicolás Maduro rebaixa a dos milions.

Espanya és el país europeu que més migrants veneçolans acull, quasi mig milió, incloent-hi molts líders opositors que van eixir de Veneçuela en els últims anys i que han treballat en favor de la candidatura de González Urrutia i confien a derrotar Maduro en les urnes. D'este mig milió de veneçolans expatriats a Espanya, solament 24.700, un 5%, estan habilitats per a votar este diumenge.

L'oposició veneçolana, amb tot, tem que l’actual president del país no accepte els resultats o els manipule, i ha demanat als governs europeus que prenguen mesures per a evitar el frau. De fet, parlamentaris de països europeus i llatinoamericans han viatjat a Veneçuela per a estar presents en les eleccions presidencials, i l'oposició en l'exterior ha convocat diverses manifestacions en suport al seu candidat.