El veto al cereal ucraïnés clevilla el suport europeu a Kíiv
Eslovàquia i Hongria s'han sumat a la decisió polonesa de prohibir temporalment la importació de productes agrícoles ucraïnesos, una posició que pot arrossegar també Bulgària i Romania
El cereal ha obert una via d'aigua en el suport, habitualment majoritari, dels estats de la Unió Europea a Ucraïna. Eslovàquia i Hongria s'han sumat a la decisió polonesa de prohibir temporalment la importació i el trànsit de productes agrícoles ucraïnesos per a defendre l'agricultura pròpia. Bulgària i Romania anticipen que ja es preparen per a seguir els passos de Varsòvia sota el mateix argument, que l'alçament dels aranzels a Ucraïna perjudica la producció nacional.
El veto, amb lleugeres diferències segons els estats, afecta cereals, sucre, llavors, farratge sec, llúpol, lli, cànem, fruita i verdures, productes processats de fruita i vegetals, vi, alcohol etílic d'origen agrícola, mel i productes de l'abella.
La portaveu de la Comissió Europea (CE) d'Afers Econòmics, Arianna Podesta ha qualificat "d'inacceptable" la posició de Varsòvia, que ha arrossegat en cascada la dissidència comunitària. "Ens agradaria molt que la UE haguera reaccionat igual de ràpid quan Polònia, Romania, Hongria, Eslovàquia i Bulgària van enviar una carta a la presidenta de la Comissió Europea (Ursula von der Leyen) fa unes tres setmanes en què demanaven una intervenció urgent", li ha respost el viceministre polonés d'Afers Estrangers, Pawel Jablonski.
Hongria, que ha tancat la porta fins a juny a les importacions agrícoles d'Ucraïna, però no impedirà el trànsit cap a altres regions, posa dades al veto. Segons el Ministeri d'Agricultura, el blat hongarés es paga a 350 euros per tona, més del doble dels 160 euros que costa l'ucraïnés. En menys d'un any han comptabilitzat l'entrada al país de 2,5 milions de tones, quan abans la importació anual de grans d'Ucraïna s'acostava a les 50.000 tones. El país ha demanat a Brussel·les que adopte un pla per a una "distribució equilibrada" dels productes ucraïnesos.
Eslovàquia ha apuntat també a raons sanitàries per a prohibir el comerç i la manipulació del blat ucraïnés, després de precintar els contenidors en trànsit.
La contraoferta econòmica de Brussel·les no convenç Bulgària i Romania, els estats més pobres de la UE, els pròxims que podrien sumar-se al veto. Els setze milions que ha oferit a Sofia queden lluny dels 400 milions de pèrdues que estimen els agricultors búlgars. I el govern de Budapest ha qualificat de "miserable" la quantitat de deu milions d'euros amb què la CE vol compensar les pèrdues en el sector agrícola romanés, que anuncia mobilitzacions a partir del 7 de juny.
