Científics japonesos desenvolupen un robot facial amb pell 'viva' feta de cèl·lules humanes
La investigació pot contribuir a l'estudi de la formació de les arrugues i a reduir l'ús d'animals en els tests de cosmètics i medicaments
Investigadors japonesos han desenvolupat un robot facial amb pell viva feta a partir de cèl·lules humanes. Estes cèl·lules la doten de funcionalitats biològiques i expressivitat. Això podria contribuir a l'estudi de la formació de les arrugues i a reduir l'ús d'animals en els tests de cosmètics i medicaments.
L'equip, que lidera el professor de mecànica industrial Shoji Takeuchi, de l'Institut de Ciència Industrial de la Universitat de Tòquio, ha usat cèl·lules i una matriu extracel·lular per a crear el recobriment equivalent a la dermis i també ha aconseguit desenvolupar una estructura única per a ancorar eixa pell al robot que imita els lligaments humans, i li permet somriure.
La majoria dels robots humanoides actuals usen cautxú de silicona per a emular la suavitat de la pell humana, però per a fer que la superfície del seu robot se semblara més a un humà, l'equip nipó ha cultivat cèl·lules de pell humana i va crear la seua pell viva, d'uns dos mil·límetres de grossària i 25 mil·límetres de diàmetre, amb una capa de dermis i una altra d'epidermis.
El mètode convencional per a unir teixits a objectes artificials, com la cara d'un robot, és enganxar-los en protuberàncies, però això fa que, en moure's, les seues expressions siguen estranyes. Ara, els investigadors japonesos han desenvolupat un mecanisme que uneix el teixit en perforacions a la superfície del robot, inspirats en l'estructura dels lligaments humans. Això permet que els moviments siguen més fluids i naturals.
La pell que han cultivat “posseeix el potencial de ser un material de cobertura ideal per a robots a causa de les funcionalitats biològiques que té”, explica l'equip en l'estudi, publicat dimecres en la revista d'accés obert Cell Reports Physical Science, i esperen que contribuïsca “a avanços en la robòtica biohíbrida”. “Un aspecte particularment destacable d'este mètode és la capacitat que té de dotar els robots de capacitats d'autocura inherents a la pell biològica”, especialment útils “per a robots humanoides que requereixen capacitats similars a les humanes per a operar en entorns impredictibles i complexos”, exposa el conjunt.
