DeepSeek, l’empresa quasi desconeguda que ha fet tremolar les grans tecnològiques

DeepSeek és l'empresa xinesa quasi desconeguda que ha deixat tremolant les grans tecnològiques nord-americanes, també els mercats financers. I ho ha fet creant un model d'intel·ligència artificial que marca un abans i un després.

Sense vídeos promocionals, grans presentacions, ni fires tecnològiques. DeepSeek ha eixit de la foscor quasi en silenci, i en un no res ha passat a estar en boca de tots, convertida en el David que ha tombat un dels majors Goliats tecnològics.

Es tracta d’Nvidia, l'empresa que té el monopoli dels xips en què es basa la intel·ligència artificial, i que este dilluns va perdre 600.000 milions de dòlars a la borsa en només unes hores. I tot per què la xinesa DeepSeek ha demostrat que es pot fer un producte similar al de ChatGPT, per posar un exemple, però gratuït i en codi obert, perquè puga desenvolupar-lo qui vulga. I el més important, amb menys xips i més antics que els que estan produint-se ara.

De fet, l’empresa xinesa només ha gastat sis milions de dòlars, res a veure amb els 250.000 milions invertits l'any passat per les grans tecnològiques, o amb els 500.000 milions de dòlars que pensaven invertir OpenAI, Oracle i Softbank, l'aliança apadrinada per Donald Trump.

El president dels Estats Units ha qualificat de bona notícia la irrupció de la intel·ligència artificial xinesa, per què ha demostrat que es pot estalviar. Una nova demostració de la seua capacitat d'improvisació davant d'una revolució que s'ha comparat amb el moment Sputnik del segle passat.

El 1957 els soviètics sorprengueren amb el llançament de l’Sputnik, el primer satèl·lit orbital, que va ser una de les fites de la carrera espacial. Ara és la Xina la que planta cara, de manera més subtil i a través de Liang Wenfeng, propietari de DeepSeek, que sembla que ha estat rendint comptes amb el primer ministre xinés. Tota una demostració de força.

Ironia del destí, la que es va viure anit a Nova York. Va ser una representació del consolat xinés la que, amb motiu de l'any nou lunar, va oficialitzar el tancament de la borsa Nasdaq, marcada per l'estrepitosa caiguda de les grans tecnològiques.