Fita històrica en la vespra de Nadal: la sonda Parker s'acostarà més que cap altra al Sol
Este 24 de desembre, la nau espacial de la NASA entra en l'atmosfera de l'estrela per a quedar-se a sols sis milions de quilòmetres, més prop que qualsevol altre objecte fabricat per l'ésser humà
La sonda espacial Parker, llançada per la NASA fa més de sis anys, està a punt d'anotar una nova fita històrica just coincidint amb la vespra de Nadal. Este dimarts, 24 de desembre, aconseguirà situar-se a uns sis milions de quilòmetres de la superfície del Sol i serà l'objecte fabricat per l'ésser humà que més a prop s'ha quedat de la principal estrela del sistema solar. Observar l'astre des d'esta distància inèdita, permetrà a la sonda realitzar mesuraments per a enviar a la Terra informació "sense precedents".
Enviada a l'espai l'agost de 2018 des de cap Canaveral, Florida (Estats Units), esta nau espacial de 685 quilos de pes va ser ideada amb la meta de "tocar el Sol". A partir de les 12:48 del migdia, hora peninsular espanyola, accelerarà fins a una velocitat de 692.000 quilòmetres per hora i es dirigirà, protegida per un escut tèrmic capaç de suportar fins a 1.400 graus de temperatura, cap a l'anomenada corona, la part exterior de l'atmosfera de l'estrela. Buscarà una aproximació a la fase de més activitat del Sol que ocorre cada onze anys. "Podrà fer mesuraments d'esta regió inigualables, sense precedents i que tenen el potencial de transformar la nostra comprensió del Sol", ha assenyalat a EFE Cristian Ferradas, físic espacial de la divisió d'Heliofísica del Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA.
L'aproximació a eixa distància —equivalent a nou vegades el radi solar— que farà l'artefacte, serà la primera de la sèrie que efectuarà fins a juny de 2025. Segons l'agència espacial estatunidenca, Parker es convertirà en l'objecte construït per l'ésser humà més ràpid de la història. Des del primer acostament a l'estrela, els enginyers de la NASA calculen que la sonda haurà completat 24 òrbites al Sol, armada amb un escut tèrmic de carboni d'11,43 centímetres de gruix que mantindrà els quatre instruments de mesura a dir a uns 29 graus. "Si bé en esta regió de la corona solar hi ha una temperatura molt elevada, la densitat és molt baixa, és a dir hi ha molt poques partícules calentes que li transferisquen energia a la nau. La corona és molt tènue i això ajuda perquè la nau no es fonga", ha explicat Ferradas.
Els interrogants
Per què la corona és molt més calenta que la fotosfera, la superfície del Sol ? Com s'accelera el vent solar? Quines són les fonts de partícules solars d'alta energia? Eixes són algunes de les preguntes que els científics de la NASA esperen resoldre amb la informació que envie la sonda.
"Hom esperaria que a mesura que ens allunyem del nucli solar, la temperatura va disminuint. Però en determinat punt, quan entrem a la corona, la temperatura és més elevada", assenyala Ferradas sobre un dels misteris de l'estrela del sistema solar. L'investigador agrega que un altre dels objectes d'estudi serà l'origen del vent solar, que és el flux de partícules que l'astre emet constantment i que viatgen al llarg de tot el sistema solar, i a la meitat de la velocitat de la llum. "Esperem que amb els mesuraments, la sonda Parker ens ajude a entendre quins mecanismes fan que estes partícules s'acceleren tant", ha expressat Ferradas.
L'estrela rectora del nostre sistema planetari es troba immersa ara mateix en el que els científics anomenen "màxim solar", el període de més activitat dins d'un cicle d'onze anys. D'ací el moment triat per a enviar la sonda Parker i també de dur a terme una altra travessia complementària: la missió Punch, que es llançarà el febrer de 2025. A través d'esta expedició, que enviarà a l'òrbita terrestre baixa una constel·lació de quatre satèl·lits xicotets, la NASA obtindrà fotografies en tres dimensions dels vents solars per a complementar així la informació que envie Parker.
El nom del projecte Parker es va triar en honor al professor universitari i físic estatunidenc Eugene Parker, un pioner en la comprensió moderna del Sol que durant la seua carrera va sustentar qüestions fonamentals sobre el funcionament de la nostra estrela i d'altres semblants. S'espera que tant esta missió com la Punch contribuïsquen a comprendre millor els misteris del vent solar.
