Kayed Hammad, resident a Gaza: "Hi ha alegria per la treva, però també un dolor immens per l'infern que hem viscut"

Finalment, i a pesar dels problemes d'última hora, l'alto el foc a Gaza ja és una realitat. Els atacs han cessat i a primera hora de la vesprada està previst el primer intercanvi. Hamàs alliberarà 3 dones segrestades i Israel 95 presos palestins. Kayed Hammad, resident a la ciutat de Gaza, ha explicat a À Punt que hi ha alegria per la treva, però també un dolor immens per l'infern que han viscut estos quinze mesos, a més de molta por per un futur incert. 

Trenta minuts abans de l'alto el foc, encara queien bombes a Gaza, que han deixat una quinzena de morts; tot i això, els palestins s'han llançat al carrer a celebrar l’aturament dels atacs. Segons explica Hammad, s’ha respirat “molta emoció i també alegria, però una alegria que no és completa. He perdut el meu fill.” Hammad viu a la ciutat de Gaza, a la casa d'un amic desplaçat al sud i prompte es quedarà al carrer.

“Em quedaré al carrer amb la meua família”, relata, i continua dient que no tenen “res, ni una tenda de campanya per a cobrir-nos i només la roba que portem posada. No hem menjat carn, pollastre, peix, verdura fresca o fruita en molt de temps, ja ens n'hem oblidat. He hagut de canviar setze vegades d’una casa a una altra escapant de la mort”.

Molts desplaçats interns han començat ja el camí de tornada, un pelegrinatge per un mar de destrucció que dona una idea del repte que els palestins de Gaza tenen al davant. “Ara m’he d'enfrontar a una guerra encara pitjor. No hi ha hospitals, no hi ha col·legis, no hi ha res; només pots veure al voltant muntanyes de destrucció”. Recorda quan el van entrevistar a Canal Nou l’any 1996, afirma que ja en eixe moment “era pessimista” i conclou que “ha anat a pitjor”.

L'alto el foc hi ha de permetre l'entrada d'ajuda humanitària, però els palestins desconfien que Israel complisca el que ha pactat.