Les llibreries de Beirut protegeixen la cultura de la guerra

Existeix una expressió àrab molt antiga que diu: "el Caire escriu, Beirut publica i Bagdad llig". La cultura sempre ha estat present a Orient Mitjà i al Líban, malgrat l'actual guerra, les llibreries continuen amb el seu paper, encara que ara tenen una nova missió: ajudar els lectors a superar els seus traumes.

Karim Halabi, un dels propietaris de la llibreria Halabi Bookshop, col·loca diàriament els periòdics en una espècie d'estenedor entre figueres que el seu pare i avi van plantar en la dècada dels 60. "Deixem les nostres cases, que estaven situades en una zona d'alt risc. Ens mudem, però no hem deixat d'operar", conta a EFE des de la llibreria, que diu que és com la seua llar.

Assenyala que no han tancat la botiga, igual que va ocórrer en anteriors crisis, ja que a més de ser un negoci familiar, disposa d'un equip de set membres dels quals són també responsables, segons assevera.

El Líban fa front ara a una ofensiva israeliana que va començar fa més de dos setmanes amb una campanya de bombardejos que no s'havien vist des del 2006, l'anterior guerra entre els dos països, a la qual ha seguit una invasió del sud del país. Fins al moment, més de 2.100 persones han mort en un any de conflicte al Líban, la gran majoria en les últimes dos setmanes, mentre que 1,2 milions han sigut forçades a abandonar les llars.

Intentar superar els traumes

En 1958, el seu avi va obrir la botiga, situada al districte de Tariq el Jdideh (al sud de Beirut) i a pocs quilòmetres d'on tenen lloc els bombardejos israelians, en la qual es combinaven la venda de comestibles amb periòdics, llibres i revistes, explica mentre ensenya fotografies antigues d'eixos moments.

Depenent de la crisi al Líban, esta llibreria independent trobava una obra que podia ser útil per als clients. Ara, diu Halabi, "la nostra missió és mostrar suport. Així que comencem a posar llibres d'autoajuda, sobre els sentiments dels xiquets... Tots tenim traumes i encara no entenem el que està passant".

D'ací sorgeix el seu pròxim projecte: contar contes a escoles per a xiquets desplaçats. Segons xifres oficials, 400.000 dels 1,2 milions que han abandonat les llars al Líban són menors. "Nosaltres, els libanesos, som guerrers. És una cosa que no es negocia. Hem viscut moltes guerres, sofriments econòmics, la covid-19, l'explosió al port de Beirut. Per desgràcia, ens hem acostumat a això", afirma, però continua sent una cosa que “els manté vius”.

Si haguera de triar un llibre per a la situació actual, Halabi ho té clar: Lubnan anada haka (Si el Líban poguera parlar), de Said Aql, on en poques pàgines l'autor recorre la història del país mediterrani.

Una crisi després d'una altra

Per a Aboude Abu Jaoude Al Fourat, amo de la llibreria i empresa editorial Al Furat, llegir novel·les és la millor desconnexió per a no pensar en esta guerra. "Si la gent llig en la situació actual, probablement llegirà novel·les per a divertir-se i desconnectar. Un llibre que explique la situació actual no existeix", apunta.

En eixe sentit, Al Fourat ha reafirmat que en un món de desinformació i xarxes socials, els llibres continuen sent la "font primària" per a poder entendre conflictes com el del Líban. Al Fourat fa quasi cinc dècades que està en este negoci i la seua empresa editorial va ser oberta l'any 2000. Des d'aleshores, el Líban ha patit una sèrie de crisis de les quals mai ha arribat a recuperar-se.

"El flux de treball ha disminuït molt", es lamenta el propietari, que indica que l'últim en què pensa la gent és a comprar un llibre quan el seu salari a penes arriba als 50 dòlars en el context del col·lapse de la moneda i inflació disparada.

Per això van haver d'obrir una altra secció en la llibreria, situada en el mític barri beirutí Hamra, per a vendre pòsters antics. A això s'afig, en la situació actual, que les universitats i els col·legis han tancat i només algunes es mantenen obertes en línia, per la qual cosa el seu treball també ha disminuït. "Els llibres han deixat de ser un negoci", ha lamentat.