El vot femení, clau per a decidir la presidència dels Estats Units

Les eleccions presidencials del 2020 als Estats Units estaran més marcades que mai per la importància del vot de les dones. Cent anys després que conqueriren el dret al sufragi en el país nord-americà, el 1920, la decisió de les dones es presenta com un dels factors clau que podrien decantar la balança cap al costat del candidat republicà, Donald Trump, o el demòcrata, Joe Biden.

Tot i que elles representen més de la meitat de la població estatunidenca, el 52%, la presència que tenen en primera línia política arriba a penes al 25%, segons xifres del Center for American Women and Politics. Enguany 235 dones es presenten com a candidates a la Cambra de Representants, l'equivalent a dos terços del Congrés espanyol. És un 40% més que el 2016, però encara queda camí fins arribar a la paritat. L'onada feminista que va sorgir amb el moviment #MeToo ha contribuït també a visibilitzar més el paper desigual que tenen dones i homes en els centres de poder, i a invertir, progressivament, la tendència.

L'actual president, Donald Trump, arriba a la revàlida del càrrec conscient del pes del vot femení. En les presidencials anteriors, el 2016, va jugar al seu favor perquè les dones, tot i que donaren més suport a l'adversària demòcrata, Hillary Clinton, que a ell, no ho feren tan massivament com s'esperava. Un 54% de les dones es va decantar per Clinton, mentre que el 39% va votar Trump, d'acord amb les dades del Pew Research Center. L'escletxa de gènere s'evidencia especialment entre les votants més joves, menors de 50 anys. En aquest grup d'edat, el 63% va votar per la demòcrata, davant només el 43% d'homes que li donaren suport. Va ser entre les dones majors de 65, blanques i sense formació universitària, on va obtindre menys suport l'exsecretària d'Estat. "Una de les raons per les quals va perdre Hillary és perquè no queia bé a les dones. Encara que foren demòcrates, s'abstingueren", apunta la periodista especialitzada en política nord-americana Carmen Buergo.

Trump, que durant els últims quatre anys s'ha caracteritzat per un discurs irrespectuós i ofensiu contra les dones, s'ha bolcat amb totes les seues forces per a captar el vot femení, especialment en el final de la campanya. Com a mostra de l'eufòria, la crida que els ha llançat en un dels darrers mítings amb què ha tancat aquest dilluns la campanya a Scranton (Pensilvània): "Ameu-me, dones dels suburbis!" ha dit, entre els crits d'alegria dels assistents.

Però si el 2016 el suport de les dones el va afavorir, enguany les coses no apunten en la mateixa direcció. L'última enquesta realitzada per la cadena CNN assenyala que el 61% de les dones s'inclina per Joe Biden, davant del 37% que ho fa pel mandatari republicà. Són 24 punts que poden ser decisius en la carrera cap a la Casa Blanca. La pressió augmenta perquè, en el cas dels homes, els sondejos apunten a un empat en les preferències. Buergo resumeix així la pèrduda de suport: "Les dones que el van votar el veuen escandalòs i erràtic, una persona que menteix constantment. I en aquest país encara perdura la idea de la veritat per davant".

Gestos en campanya

L'indult a títol pòstum que va concedir l'agost passat el president Trump a Susan B. Anthony, pionera en el sufragi femení dels Estats Units, és només una altra mostra que en any electoral tots els gestos cap a les dones tenen importància. Susan, que havia comés el delicte de votar a Nova York el 1982, quan encara no era legal, va morir catorze anys abans que s'aprovara el sugrafi de les dones en 1920.

El nomenament de la jutgessa conservadora Amy Coney Barrett com a membre del Tribunal Suprem ha sigut un altre factor decisiu en la campanya electoral dels Estats Units. La candidata de Donald Trump, molt catòlica i contrària a l'avortament, substitueix la recentment morta Ruth Bader Ginsburg, pionera en la defensa dels drets de les dones. El viratge conservador de l'alt tribunal ha desencadenat la indignació de gran part de la població, especialment els col·lectius feministes, que exiren al carrer per a protestar quan faltaven poc més de dues setmanes per a les eleccions presidencials.

Tampoc no està clar com impactarà el factor Kamala Harris, candidata demòcrata a la vicepresidència, entre l'electorat femení. De mare índia i pare jamaicà, és la primera dona negra i asiàtica als Estats Units que opta al càrrec i l'aposta de Joe Biden per a guanyar-se el suport del públic femení i l'afroamericà.

Aquest dimarts, el vot de les dones és més rellevant que mai en els comicis i potser determinant per a decidir si el país nord-americà continua el rumb iniciat per Trump ara fa quatre anys o vira cap a una presidència més progressista.