Washington corregeix Netanyahu i insisteix en la solució d'un estat palestí per a la postguerra a Gaza

Els Estats Units han insistit al primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, sobre la necessitat d'un estat palestí per a garantir la seguretat de l'Orient Pròxim, hores després que el mandatari israelià haja rebutjat públicament aquesta possibilitat. El portaveu del Departament d'Estat Matthew Miller, ha posat veu a la reacció de Washington a les manifestacions de Netanyahu contra la proposta de l'administració Biden per a la postguerra de Gaza: que Israel reconega un estat palestí i permeta a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) gestionar l'enclavament quan es neutralitze Hamàs. “No hi ha una altra manera” de resoldre els problemes de seguretat de l'estat jueu i la inestabilitat de la regió, ha insistit el portaveu de la Casa Blanca.

El portaveu de l'ANP Nabil Abú Rudeina ha insistit en una valoració similar: no hi haurà estabilitat a l'Orient Pròxim sense l'establiment d'un Estat palestí "independent amb Jerusalem Est com a capital i amb les fronteres del 1967". En opinió de Rudeina, les paraules de Netanyahu confirmen que “aquest govern [israelià] està decidit a espentar la regió sencera a l'abisme”.

Familiars dels captius tallen una carretera per a pressionar Netanyahu

"Aquest conflicte no tracta de l'absència d'un estat palestí, sinó de l'existència d'un estat jueu", havia manifestat poc abans Benjamin Netanyahu, que ha anticipat que encara queden mesos de guerra. Les famílies dels ostatges de Hamàs han sentit l'anunci com si els tiraren sal a la ferida. Han eixit al carrer i han acabat tallant una de les principals carreteres del país per a exigir el govern un acord immediat amb els islamistes perquè alliberen els més de cent captius que retenen des del 7 d'octubre. Després de setmanes de mobilitzacions, la confiança de les famílies cap a l'executiu de Netanyahu està en mínims.

"Els seus dies de gràcia han acabat. Vivim en una ruleta russa. Es va acabar el temps dels ostatges. Convoquen un comité internacional que conduïsca a un acord immediat per a alliberar-los a tots", va exigir aquest organisme que agrupa familiars dels 136 encara captius. L'exèrcit israelià, creu que 27 podrien estar morts. Al desembre, soldats israelians també van matar per error tres ostatges israelians.

Tel-Aviv celebra la primera resolució europea sobre el conflicte

En les últimes hores la posició de l'executiu de Netanyahu ha rebut un lleuger suport de la Unió Europea. Tel-Aviv ha celebrat com un "assoliment diplomàtic" la resolució del Parlament Europeu, què urgeix un alto el foc permanent a Gaza, però el condiciona a l'alliberament immediat dels ostatges i al desmantellament de Hamàs.

En la seua resolució, la cambra europea condemna els atacs del grup islamista i alhora critica la "desproporcionada resposta militar israeliana" i la magnitud "sense precedents" de víctimes civils a Gaza. La resolució, que va tirar avant per un escàs marge, la van impulsar els grups socialdemòcrata, liberal i dels Verds i, el Partit Popular Europeu la va puntualitzar en la fase d'esmenes.

Israel ha matat 25.000 palestins a la Franja de Gaza

En el front de guerra, l'exèrcit israelià continua avançant al sud de la Franja, amb els combats enquistat a Khan Yunis, on busca els cervells de la massacre del 7 d'octubre, quan Hamàs va assassinar 1.200 persones. Alguns experts asseguren que la meta final és arribar a Rafah, a la frontera amb Egipte, com on hi ha més d'un milió de desplaçats. Els bombardejos israelians han matat 77 persones en les últimes hores, dotze de les quals han perdut la vida en l'atac contra un apartament residencial. Les morts palestines ja s'acosten a les 25.000, 10.000 d'elles de menors d'edat, en un territori immers en una crisi humanitària sense precedents.