Xile afronta els comicis més polaritzats des de la dictadura de Pinochet
L’esclat de les protestes i la caiguda dels dos líders consolidats trenquen 16 anys de domini bipartidista, i catapulten l’extrema dreta
Xile celebra aquest diumenge les eleccions presidencials més incertes i polaritzades des que el país va recuperar la democràcia en 1990. Entre set candidats presidencials, cap supera el 30% en les enquestes. S'hi destaquen dos favorits: l’excongressista ultradretà José Antonio Kast —que lidera els sondejos— i el dirigent estudiantil Gabriel Boric, que representa la coalició d’esquerres.
Es tracta dels primers comicis presidencials i legislatius —es renova la Cambra de Diputats i la meitat del Senat— des que el país es va veure sacsejat el 2019 per una onada de protestes contra les desigualtats econòmiques que van portar a un procés encara en curs: la modificació de la constitució de 1980.
La nova presidència haurà de sotmetre a referèndum el text d'una nova carta magna durant el seu primer any en el càrrec.
Aquest ingredients, sumats a l’eixida de la carrera presidencial de l’expresident Sebastián Piñera, investigat pels papers de Pandora, i de la principal líder de l’oposició, Michelle Bachelet, situen el país en un punt d’inflexió en què es podria consolidar la caiguda del bipartidisme i confirmar l’avanç dels ultradretans.
La votació comença a les huit del matí i les meses tancaran al voltant de les sis de la vesprada. El candidat presidencial necessita més del 50% dels vots per a guanyar. Si no s'hi arriba, caldrà anar a una segona el 19 de desembre en què s'enfrontaran els dos candidats més votats.
