Xile commemora els 45 anys del colp de Pinochet amb la societat dividida

L'11 de setembre de 1973, les forces armades xilenes, liderades pel general Augusto Pinochet, prenien la ciutat de Santiago amb un colp d'estat que va posar fi a la vida de qui aleshores era el president de la República, el socialista Salvador Allende, i va suposar l'inici d'una dictadura marcada per greus violacions dels drets humans.

Qui va ser nomenat per Allende mateix com a comandant en cap de l'exèrcit es va fer fort a Valparaíso i, amb l'ajuda dels Estats Units en la seua lluita contra el comunisme, va marxar cap a la capital, on va bombardejar la Casa de la Moneda. Allende va ordenar la rendició i es va suïcidar.

Començava així una dictadura liderada per Pinochet, considerada com una de les més violentes de l'Amèrica Llatina, amb xifres desoladores tant pels morts represaliats com per les desaparicions per la força, els vols de la mort i la tortura. 

L'últim informe de la veritat reconeixia 40.000 víctimes, encara que deixava sense consideració més de 18.000 denúncies.

Quaranta-cinc anys després la societat xilena continua dividida i fins a un 66% dels xilens i xilenes creuen que encara no s'ha fet justícia i que, tot i el pas dels anys, encara existeixen pactes de silenci en les forces armades per a protegir els militars involucrats en la violació dels drets humans, com opina fins a un 85% de la població.

Amb motiu de l'efemèride, el govern xilé, presidit per Santiago Piñera, ha organitzat un acte commemoratiu discret, una xicoteta cerimònia, que, com ha explicat un dels principals mitjans del país andí, ha tingut un caràcter "ecumènic”, i no ha sigut un gran acte amb partits i convidats especials. 

Aquesta decisió li ha valgut la crítica de l’oposició, que assegura que no ha rebut cap informació ni invitació oficial, i considera que han celebrat l'aniversari del colp d'estat a Xile sense Xile.