Xile deixa arrere la Constitució de l'era Pinochet

La població xilena ha decidit aquest diumenge, per una aclaparadora majoria del 78,2%, reemplaçar l'actual Constitució, redactada durant la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1990), en l'històric plebiscit sorgit de les protestes de l'octubre de 2019. La ciutadania ha donat un sí rotund al canvi de la carta magna per a deixar arrere l'era del dictador, una de les demandes que sorgiren en el moviment social que va escampar-se per tot el país l'any passat i que ha deixat almenys 30 vícimes mortals. L'opció del rebuig al canvi constitucional ha rebut un 21,80% dels vots.

L'electorat també ha decidit, amb quasi el 80% dels vots, que una convenció constitucional formada per 155 ciutadans procedents de diferents àmbits socials i triats pel poble serà qui redacte la nova norma. L'òrgan, que deixa fora els parlamentaris de Xile, haurà de ser paritari. S'ha de debatre encara si es reservaran escons per als pobles indígenes. Els integrants es decidiran per votació popular l'11 d'abril de 2021 i des d'aleshores tindran un marge de nou mesos, prorrogables una sola vegada per tres mesos més, per a elaborar la Constitució. El text resultant es sotmetrà a un nou referèndum, ja el 2022, que serà de vot obligatori i en el qual la ciutadania decidirà si l'aprova o el rebutja.

“Hui ha triomfat la ciutadania i la democràcia. Hui ha prevalgut la unitat sobre la divisió i la pau sobre la violència”, ha afirmat el president de Xile, Sebastián Piñera, en una intervenció pública des de la seu del govern. Més de 14,7 milions de xilens i xilenes estaven cridats a les urnes en una votació que ha tingut lloc en plena pandèmia de la Covid-19 i marcada per les restriccions sanitàries per a evitar possibles rebrots. La participació, tot i això, ha superat el 50%, el millor percentatge des que el vot va deixar de ser obligatori el 2012.

Celebració del resultat del referèndum a Santiago de Xile / Ivan Alvarado (Reuters)

El plebiscit, una eixida institucional

La votació celebrada aquest cap de setmana, la més important en trenta anys de democràcia, ha sigut fruit d'un acord polític entre el govern i quasi totes les forces d'oposició amb representació parlamentària. S'ha plantejat com a eixida institucional per a frenar la greu onada de protestes desencadenades l'any passat contra la desigualtat i per a reclamar un model socioeconòmic més just. Entre les massives manifestacions pacífiques hi van haver també episodis de violència extrema i repressió policial que, a més de les almenys 30 víctimes mortals, deixaren milers de ferits i greus acusacions de violacions dels drets humans per part de les forces de seguretat.

El final d'una era

El text a què obri la porta el referèndum celebrat a Xile serà la primera Constitució, de les tres que ha tingut el país llatinoamericà en 200 anys d'independència (1833, 1925 i 1980), que no estarà escrita “de portes endins”.

La Constitució redactada durant la dictadura de Pinochet va ser reformada moltes vegades durant els últims trenta anys de democràcia per a despullar-la dels enclavaments autoritaris i antidemocràtics, però continuava sent la sustentació del model neoliberal xilé i impedia grans reformes estructurals com les que reclamava la ciutadania en salut, educació i pensions, entre altres.

La nova carta magna naixerà en democràcia i acabarà definitivament amb un dels últims reductes de l'era Pinochet, mentre que el canvi de model socioeconòmic dependrà dels consensos que els constituents aconseguisquen. Les disposicions del text les hauran d'aprovar dos terços dels constituents, fet que derivarà en grans acords i obligarà a deixar de costat les postures més radicals.