La Xina desplega noves maniobres militars al voltant de Taiwan en una "advertència seriosa" contra l'independentisme
La tensió es reactiva al Pacífic després que el president taiwanés pronunciara un dels discursos més durs contra Pequín des que va assumir el càrrec
L'exèrcit de la Xina ha desplegat una nova tanda de maniobres militars al voltant de Taiwan, una illa autogovernada democràticament on viuen vora 23 milions de persones i que Pequín considera una província separatista i rebel. Estos exercicis, que inclouen simulacres de la marina i llançament de coets, arriben com una "advertència seriosa" per a intentar apaivagar els moviments partidaris de la independència taiwanesa i específicament contra el president taiwanés, Lai Ching-te, a qui el règim de Xi Jinping ha anomenat "paràsit". Taiwan ha respost les maniobres amb l'enviament de vaixells de guerra a la zona de costa per on patrullava la marina xinesa.
Amb l'intercanvi militar, la tensió es reactiva a l'enclavament del Pacífic, un punt calent per l'enfrontament que la Xina i Taiwan han mantingut des de fa dècades a causa de l'illa amb capital a Taipei. L'origen del conflicte està en la guerra civil xinesa que lliuraren el Partit Nacionalista i el Partit Comunista entre el 1927 i el 1949. Des d'aleshores, els comunistes controlen la Xina continental sota el nom de República Popular Xinesa i defensen la política de l'estat únic. Paral·lelament, Taiwan alberga la República de la Xina, governada pels nacionalistes exiliats, i actua com un país de fet, encara que amb reconeixement internacional parcial. Compta amb unes forces armades i un sistema polític, econòmic i social diferent del de la República Popular de la Xina i destaca com una de les democràcies més avançades d'Àsia.
Pequín, que veu Taiwan com a part del seu territori, mai ha renunciat a l'ús de la força per a posar l'illa sota control. Estes últimes maniobres militars arriben després que el president taiwanés pronunciara el mes passat un dels discursos més durs contra el règim de Xi Jinping des que va assumir el càrrec, i els va anomenar "força hostil estrangera". A més, Lai va anunciar dèsset mesures, com la reinstauració dels tribunals militars i la revisió estricta de les visites de ciutadans xinesos a Taiwan, per a contrarestar la campanya d'"infiltració" del Partit Comunista xinés a territori taiwanés. Alguns analistes veuen este canvi de to com un gir en les polítiques defensades per l'antecessora, Tsai Ing-wen (2016-2024), i com un intent de modificar l'estatus jurídic de Taiwan.
La Xina detesta Lai com a "separatista" i, en resposta a esta intervenció incendiària, la premsa estatal hi va arremetre en contra, acusant-lo de "destruir la pau", de "provocar" i de "silenciar aquells que advoquen pel desenvolupament pacífic de les relacions a través de l'estret de Taiwan". "Les seues accions estan portant a Taiwan cap a un perillós precipici. Lai està arriscant imprudentment la seguretat i el benestar dels 23 milions de taiwanesos", va denunciar l'agència estatal Xinhua en un editorial publicat dissabte passat. En el vídeo que acompanya l'anunci dels simulacres d'este dimarts, l'exèrcit xinés ha fet un pas més i el caricaturitza com un cuc de dibuixos sostingut entre un parell de bastonets xinesos per damunt de l'illa de Taiwan en flames, amb un rètol que deia "paràsit".
Les autoritats taiwaneses han condemnat els simulacres i han desplegat vaixells patrullers per a respondre a les "amenaces" de la guàrdia costanera xinesa, que s'acostava a "aigües restringides". Dos alts funcionaris han dit a Reuters que més de deu embarcacions militars xineses s'havien acostat a prop de la zona contigua de 24 milles nàutiques de Taiwan (44 quilòmetres). El Ministeri de Defensa taiwanés ha subratllat que estan "al corrent de la situació i plenament preparats per a respondre" davant dels assajos xinesos, "defensant amb fermesa la sobirania nacional i la seguretat marítima". El govern taiwanés rebutja les demandes de sobirania de Pequín i argumenta només el poble de l'illa pot decidir el seu futur.
El suport dels Estats Units
Des que l'aleshores presidenta de la Cambra dels Estats Units, Nancy Pelosi, visitara Taipei el 2022, la Xina ha organitzat diverses rondes d'exercicis de guerra al voltant de Taiwan. Esta última tanda ha tingut lloc unes setmanes després que l'actual secretari de Defensa estatunidenc, Pete Hegseth, abandonara la regió després de visitar el Japó i les Filipines, on va criticar la Xina i va dir que el Japó era "indispensable" per a fer front a l'agressió xinesa.
Un alt funcionari de seguretat de Taiwan ha assenyalat a Reuters que Pequín necessitava evitar qualsevol "enfrontament percebut" amb Washington abans de les converses comercials entre els Estats Units i la Xina i, per tant, l'illa s'ha convertit en un pretext. "Taiwan és la millor excusa. Per això han optat per llançar estos simulacres militars tan prompte com el secretari de defensa dels Estats Units ha deixat Àsia", ha apuntat. L'Institut Americà de Taiwan, ambaixada de facto estatunidenca en este enclavament, ha assegurat que l'Administració Trump continuarà donant suport a l'illa. "Una vegada més, la Xina ha demostrat que no és un actor responsable i no té cap problema a posar en risc la seguretat i la prosperitat de la regió", ha criticat un portaveu estatunidenc.
