La Xina obri fronteres i elimina quarantenes per a estrangers el 8 de gener

Tres anys després que esclatara la pandèmia global de coronavirus amb epicentre a Wuhan, la Xina fa un dels passos més esperats en el desmantellament de la política estricta de covid zero que ha marcat la gestió sanitària durant tota la crisi. A partir del 8 de gener, s'acaben les quarantenes obligatòries per a entrar al país, una mesura que estava en vigor des de març del 2020 i que, en la pràctica, havia suposat un tancament del territori a l'exterior. La Comissió Nacional de Sanitat xinesa ha anunciat aquest dilluns l'alçament d'aquest requisit, per la qual cosa ja no serà necessari que els visitants estrangers sol·liciten un codi verd de salut abans de viatjar a la Xina. Hauran de presentar, això sí, una prova PCR negativa realitzada en les 48 hores prèvies.

Les autoritats sanitàries han explicat a través de la xarxa WeChat que la covid-19 deixarà de ser una malaltia de categoria A, el nivell de màxim perill i que exigeix les mesures més severes. A partir d'ara se'n convertirà en una de categoria B, que contempla un control més fluix.

Les noves mesures formen part del Pla general sobre els controls de categoria B presentat per la Comissió Nacional de Sanitat. Segons apunta l'organisme, deixaran de referir-se a la covid com a "pneumònia causada pel coronavirus" i començaran a usar l'expressió "infecció per coronavirus", ja que la variant òmicron "només causa pneumònia en un xicotet nombre de casos".

Una altra de les novetats és la retirada dels límits al trànsit aeri internacional a la Xina, que durant dos anys s'ha restringit a menys del 5% del que hi havia abans de la pandèmia. L'escassetat de vols disponibles ha causat en aquest període un augment del preu dels bitllets fins als milers d'euros per unitat en alguns moments dels últims mesos, fet que ha desencadenat protestes dels viatgers.

Des de l'anunci de la retirada de quarantenes, les recerques de vols internacionals s'han multiplicat per set en plataformes en línia de viatges com Qunar. Fins ara, per a entrar al país era obligatori guardar cinc dies d'aïllament en un hotel designat, més altres tres en el domicili, però en alguns períodes del 2022 nombroses ciutats arribaren a imposar 21 o fins a 28 dies de confinament.

A més, la Comissió ha assenyalat que a partir de gener "s'optimitzaran les gestions" per a facilitar visats a ciutadans estrangers que vulguen visitar la Xina per raons entre les quals no s'esmenta específicament el turisme, però sí "negocis", "estudis" o "visites familiars", després de més de dos anys en què la concessió de permisos de viatge al país s'ha vist limitada. Així mateix, el govern xinés havia restringit l'atorgament de nous passaports a ciutadans xinesos per a viatges no considerats "essencials".

Sota la nova classificació de la covid, les autoritats no realitzaran un seguiment dels contagiats de covid ni dels contactes pròxims, ni fixaran zones d'alt o baix risc segons el nombre d'infeccions. Unes pràctiques que han sigut comunes durant la vigència de la directriu de covid zero. Així, amb la nova categoria B, els registres d'incidència sobre la malaltia només es publicaran de forma mensual, i no diària, com es feia fins ara.

Es consuma l'obertura al món

La Xina és l'últim país important del món que avança en la direcció de tractar la covid-19 com una infecció endèmica. Les mesures severes de contenció havien alentit l'economia nacional, de dèsset bilions de dòlars, fins a la taxa de creixement més baixa en quasi mig segle, fet que ha llastrat les cadenes de subministrament i el comerç mundial.

A principis de mes, el règim de Xi Jinping ja va començar a mostrar les primeres mostres d'obertura i va assegurar que es donaven les "condicions" perquè el país ajustara les mesures sanitàries davant una "nova situació" en la qual el virus provoca menys morts. Igualment, des de fa setmanes, la premsa oficial ha començat a minimitzar el risc de la variant òmicron a través de nombrosos articles i entrevistes a experts, un gir d'argument que ha acompanyat la relaxació d'algunes de les restriccions més severes.

Tots aquests canvis arriben després que l'afartament de la població davant les restriccions cristal·litzara en protestes en diverses parts del país. La metxa final la va prendre la mort de deu persones en un edifici aparentment confinat en la ciutat d'Ürümchi (al nord-oest), amb consignes com "no vull PCR, vull menjar" o "retorneu-me la llibertat".

Però aquesta obertura al món de la Xina arriba en un moment epidemiològicament complicat. Des que a finals del novembre el règim començara a relaxar els controls estrictes antivirus, la malaltia està causant estralls entre la població i s'ha registrat un augment explosiu de casos. Mentre el país lluita per a contindre la xifra creixent d'infeccions, els registres de víctimes mortals creixen progressivament i cada vegada circulen més imatges d'hospitals de gom a gom, plens de pacients. Se suma el fet que l'estratègia de vacunació no ha sigut tan eficient com al món occidental, cosa que deixa una població més vulnerable al virus tres anys després. Principalment per la menor eficàcia dels sèrums xinesos, però també per la baixa taxa de cobertura pel que fa a les dosis de reforç (un 57,9% de mitjana i un 42,3% en la franja dels 80 anys, segons les dades del govern xinés).

En aquest escenari, diversos experts en sanitat xinesos han demanat prendre precaucions davant la relaxació de les restriccions. El principal temor escenificat pels funcionaris de salut és que es disparen els contagis per covid i que això implique un creixement en el nombre de pacients que busquen tractament mèdic i que, eventualment, porte a un col·lapse dels hospitals.