La Xina respon a Trump amb aranzels del 10% al 15% a certs productes dels EUA

Els Estats Units ha entrat en una guerra comercial amb diversos fronts oberts. La Xina ha anunciat que imposarà aranzels del 10% al 15% a certs productes dels Estats Units a partir del 10 de febrer després que entraren en vigor els gravàmens addicionals del 10% que va imposar el president estatunidenc, Donald Trump, als productes xinesos. En un altre front d'esta guerra aranzelària, Trump ha retardat un mes els aranzels del 25% a les importacions dels seus principals socis comercials, el Canadà i Mèxic, després d'obtindre compromisos in extremis en matèria fronterera amb el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum.

Pequín també ha anunciat nous controls a les exportacions de minerals clau i ha llançat una investigació antimonopoli contra el gegant tecnològic estatunidenc Google.

Segons especifica en un comunicat la comissió duanera de l'executiu asiàtic, la Xina aplicarà un aranzel del 15% a productes de carbó i gas natural liquat, així com un del 10% als de petroli cru, maquinària agrícola, automòbils de gran cilindrada i camionetes".

La cartera de Comerç ha anunciat també controls d'exportació d'articles relacionats amb el tungsté, el tel·luri, el bismut, el molibdé i l'indi. A més, ha afegit a dos empreses estatunidenques, Pvh Group i Illumina Inc, a la llista d'entitats de no confiança per "violar els principis del mercat".

Els aranzels de Trump "violen greument les normes de l'Organització Mundial del Comerç (OMC)" i "no aborden els problemes dels Estats Units sinó que també soscava la cooperació econòmica i comercial entre la Xina i els Estats Units", assenyala el comunicat, divulgat a través de la pàgina web del Ministeri de Finances del gegant asiàtic.

Els EUA retarda un mes els aranzels al Canadà i Mèxic

Hores abans que entraren en vigor els aranzels que amenaçaven d'encetar una guerra comercial, Trump ha anunciat que retardava les mesures trenta dies després d'unes "converses" productives amb Sheinbaum i Trudeau. Tant el primer ministre del Canadà com la presidenta de Mèxic s'han compromés a enviar a les seues fronteres 10.000 soldats per a combatre el flux de drogues i immigrants cap als EUA, els grans mals dels quals Trump acusa els seus veïns, a més del dèficit comercial, i que els reclamava corregir per a aconseguir una treva.

El Canadà també preveu nomenar un "tsar" contra el fentanil i designar els càrtels de la droga com a grups terroristes, assegurar vigilància ininterrompuda a la frontera i crear una força conjunta Canadà-EUA per a combatre el crim organitzat, el fentanil i el blanqueig de diners, segons va anunciar. La majoria dels compromisos ja van ser anunciats al desembre pel Canadà en un pla de 1.300 milions de dòlars per a la frontera entre tots dos països.

En el cas de Mèxic, a canvi del treball d'eixe país per a combatre el trànsit de fentanil, Trump ha accedit a treballar per a combatre el tràfic d'armes en sentit invers després que Sheinbaum li transmetera que estes "arriben de manera il·legal armen als grups delictius".

Trump ha assegurat que les converses amb els seus homòlegs van ser "bones", però s'ha mostrat crític amb Trudeau i ha afirmat que tindran una altra telefonada per a tractar assumptes pendents, alguna cosa que podria respondre a la insistència de Trump en el fet que es reequilibre la relació comercial amb el Canadà, que registra un superàvit a favor del veí del nord.

Un cor d'economistes havia criticat el risc que els aranzels suposen per al Tractat entre Mèxic, els EUA i el Canadà (T-MEC), que obligaria a canviar cadenes de subministrament molt integrades a Amèrica del Nord i afectar la competitivitat productiva dels EUA en l'àmbit global. A més, La imminent guerra comercial ha causat vaivens a Wall Street i ha provocat una gran caiguda en el mercat de les criptomonedes.