Zelenski rebutja la idea de cedir territoris a Rússia per a aconseguir la pau

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha rebutjat de manera contundent la idea llançada per alguns dirigents polítics occidentals, entre ells l'exsecretari d'estat dels EUA, Henry Kissinger, de cedir territoris a Rússia per a aconseguir la pau.

En la seua habitual declaració que recullen aquest dijous les agències ucraïneses, Zelenski ha criticat durament els plantejaments que fan "algunes autoritats" en el sentit que "mai importa el que faça l'Estat rus, sempre hi ha algú que diu: tinguem en compte els seus interessos", la qual cosa implica cedir en alguna cosa.

I això "a pesar que milers de míssils russos van impactar a Ucraïna. Malgrat les desenes de milers d'ucraïnesos assassinats. Malgrat el que ha ocorregut a Butxa i Mariúpol. Malgrat les ciutats destruïdes. I malgrat els camps de filtració construïts per l'estat rus, en els quals maten, torturen, violen i humilien els ucraïnesos com en una cinta transportadora", ha dit Zelenski.

El mandatari ucraïnés ha criticat les paraules pronunciades per Kissinger en el recent Fòrum de Davos, en suggerir que les converses de pau haurien de tindre com a objectiu crear fronteres al llarg de la "línia de contacte" en el conflictiu Donbass, tal com existia en vespres de la invasió russa.

Kissinger va agregar que les negociacions han de començar en els pròxims dos mesos "abans que es generen trastorns i tensions que no se superaran fàcilment". Idealment, la línia divisòria hauria de ser un "retorn a l'statu quo d'abans", el que aparentment recomana que Ucraïna accepte cedir gran part del Donbass i la península de Crimea, annexionada per Rússia el 2014.

"Continuar la guerra més enllà d'aquest punt no suposaria la llibertat d'Ucraïna, sinó una nova guerra contra Rússia mateixa", va remarcar Kissinger.

En el seu discurs d'anit, Zelenski va comparar les opinions de Kissinger amb el que va ocórrer amb l'Alemanya nazi el 1938, quan els intents d'apaivagar l'agressor van consistir en concessions territorials que no van sufocar l'apetit alemany per més territoris.

Per això, ha dit que darrere de totes aquestes especulacions geopolítiques dels qui aconsellen a Ucraïna que regale alguna cosa a Rússia, els "grans analistes geopolítics" sempre són poc inclinats a veure la gent comuna, els ucraïnesos ordinaris, "els milions que realment viuen en el territori que proposen cedir a canvi de la pau".

La invasió russa iniciada ja va tindre una primera fase el 2014 quan les tropes russes van envair i es van annexionar la península de Crimea. Al Donbass ucraïnés (que inclou les regions de Lugansk i Donetsk), les guerrilles prorusses van començar a lluitar contra el govern de Kíev ajudats per forces enviades per Moscou, en un conflicte que ha quedat enquistat des de llavors.

Poc abans d'iniciar-se la invasió russa el 24 de febrer, totes dues regions es van autoproclamar repúbliques independents i van ser reconegudes immediatament pel govern de Putin.

Tres mesos de guerra

La nova invasió russa d'Ucraïna, de la qual s'acaben de complir tres mesos, després de recollir alguns fracassos en el control de l'oest del país i Kíev, s'ha centrat en les últimes setmanes a ocupar el Donbass, després de prendre la ciutat meridional de Mariúpol, per a aconseguir un corredor que li permeta unir tot l'est i sud d'Ucraïna.