El Tribunal de Comptes planteja elevar a la justícia europea la llei d'amnistia, hores després d'entrar en vigor
Els líders independentistes lliuren les primeres peticions perquè els amnistien, però els jutges paralitzen l'aplicació i mantenen les ordes internacionals de detenció a l'espera d'un pronunciament de la Fiscalia i eventuals recursos al Constitucional i el TJUE
Dotze hores després d'entrar en vigor, la llei d'amnistia s'enfronta al primer entrebanc jurídic de pes. El Tribunal de Comptes ha plantejat la possibilitat d'elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) pels dubtes que li genera la norma, en la causa sobre les despeses del procés independentista. Ha donat deu dies les parts perquè s'hi pronuncien sobre esta possibilitat.
El pas el dona després que els acusats hagen demanat l'aplicació de la norma, que ha activat este dimarts la publicació en el BOE. El Tribunal de Comptes també deixa en suspens el termini per a dictar sentència, que va activar el 29 de maig. Entre els 35 encausats hi ha Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Artur Mas. La Fiscalia els demana una indemnització de 3,1 milions, pel presumpte ús fraudulent de fons públics.
Les defenses jurídiques dels encausats d'ERC i Junts han començat a lliurar este matí les peticions formals perquè se'ls aplique l'amnistia en els diferents processos, més de 300 només en jutjats i tribunals de Catalunya, sense comptar les mediàtiques condemnes als líders del procés independentista de l'1-O.
De la tensió política a la incertesa jurídica
D'acord amb la nova llei, les mesures cautelars i les ordes de detenció s'han de suspendre de manera "immediata". Hi ha un termini de dos mesos per a fer-ho, però es pot dilatar per la controvèrsia jurídica que ha seguit a la tensió política en què ha nascut la norma. Com el Tribunal de Comptes, els òrgans judicials que han jutjat o dictat condemnes sobre el procés estan demanant el pronunciament de les parts i particularment de la fiscalia, sobre si els afecta la norma i com aplicar-la.
Juristes i fiscals del Suprem que van exercir l'acusació a la cúpula del procés han qüestionat que puga fer-se de manera automàtica. Alguns representants del ministeri públic ja ha comunicat al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que s'oposen a amnistiar el delicte de malversació perquè la mateixa norma l'exclou i "afecta interessos financers de la Unió Europea".
Este delicte afecta l'exvicepresident català Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, a més de tres condemnats fugits: l'expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers Toní Comín i Lluis Puig. Els fiscals consideren que, com que la malversació no es pot amnistiar, les ordes de detenció internacional han de continuar en vigor.
Llanera manté l'orde de detenció contra Puigdemont
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llanera ja ha informat les forces de seguretat que manté l'orde de contra Puigdemont i que no la llevarà fins que el ministeri públic no aclarisca com l'afecta el canvi legal. El magistrat ha donat cinc dies a les parts perquè es pronuncien sobre com s'hauria d'aplicar la norma.
El mateix ha fet la sala que va condemnar els líders del procés que van ingressar en presó i la magistrada que investiga Puigdemont pel cas Tsunami. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també ha demanat a acusacions i defenses que l'indiquen si ha d'aplicar l'amnistia en cinc causes del procés, entre elles la dels preparatius de l'1-O i les condemnes per desobediència als expresidents Artur Mas i Quim Torra.
L'aplicació de la llei, en mans dels jutges
El futur de la llei amnistia està ara en mans dels jutges. Queda per conéixer la posició de la Fiscalia General de l'Estat sobre la malversació i les mesures cautelars, si cal unificar la posició dels fiscals en diferents processos. Alhora, l'activació de la norma en cada causa pot veure's condicionada o paralitzada si es demana el pronunciament del Tribunal Constitucional o es presenten qüestions prejudicials davant del TJUE, com la que planteja ja el Tribunal de Comptes.
En este context ha arrancat la llei d'amnistia, que anul·la tots els delictes i actes amb responsabilitat administrativa o comptable relacionats amb el procés independentista català i executats entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023. La norma encapçalava les primeres 23 pàgines del Butlletí Oficial de l'Estat d'este dimarts, amb el contingut del text aprovat el 30 de maig al Congrés sota el nom de Llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. El govern espanyol la considera "una peça fonamental per al tancament d'una etapa d'enfrontament i divisió en la societat catalana".
