Absolts els tretze acusats per l'adjudicació del pla zonal de residus del Baix Segura

L'Audiència Provincial d'Alacant ha absolt les tretze persones acusades en la causa que ha jutjat l'adjudicació del pla zonal de residus del Baix Segura per presumptes irregularitats, entre les quals estaven l'expresident de la Diputació d'Alacant José Joaquín Ripoll, l'exalcaldessa d'Oriola Mónica Lorente —ambdós del PP— i l'empresari Enrique Ortiz. Esta peça, separada de la macrocausa coneguda com a Brugal, tractava d'esclarir si s'havien comés il·legalitats en la tramitació i adjudicació del pla de residus de la zona XVII, de la comarca del Baix Segura, el 2008. A més dels dos polítics populars, entre els encausats exonerats per decisió de la secció sèptima de l'Audiència Provincial, amb seu a Elx, estan empresaris i tècnics de la corporació provincial alacantina.

El juí pels fets es va celebrar entre el 2 de novembre del 2021 i el 22 de juny del 2022 al llarg de 42 sessions diàries, segons ha recordat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). En la sentència feta pública este dimarts, de 258 pàgines, l'Audiència conclou que no ha quedat acreditada "l'existència d'un acord entre els acusats per a alterar o manipular els acords del Consell, ni que cap dels acusats oferira o acceptara regals tendents a aconseguir una resolució del consorci que els afavorira".

Els magistrats tampoc troben evidències que els acusats influïren o tractaren de fer-ho en membres del Consorci de Residus del Baix Segura "perquè els foren beneficiosos" ni que "revelaren dades de l'expedient que causaren cap perjudici al resultat del procediment", segons el TSJCV. Per tant, resolen exonerar tots els processats dels delictes que els atribuïa la Fiscalia de suposat suborn, revelació d'informació privilegiada, tràfic d'influències, prevaricació, negociacions prohibides a funcionaris públics i frau.

El tribunal, igualment, desestima les peticions de nul·litat de diferents diligències de prova practicades i resolucions dictades durant la instrucció de la causa, com per exemple registres domiciliaris, les intervencions telefòniques o la incorporació de les gravacions realitzades per un dels acusats, l'empresari Ángel Fenoll. Precisament estos vídeos registrats per ell mateix amb càmera oculta són els que originaren el 2006 tota la investigació del cas Brugal, la presumpta trama de corrupció política i empresarial al voltant del contracte de fem d'Oriola.

L'Audiència d'Alacant cita, en este punt, la sentència recent del Tribunal Suprem —de juliol—, que justament valida eixes proves en el marc del recurs de cassació interposat pel fiscal contra la sentència dictada el 2020 sobre la peça principal, la relativa a la contractació de recollida i tractament de residus a la ciutat d'Oriola. Aquella resolució absolia els 34 acusats en esta causa basant-se en l'anul·lació de les proves obtingudes mitjançant escoltes telefòniques, però el Suprem va estimar parcialment el recurs del ministeri públic i obliga a repetir una nova sentència que sí que tinga en compte estes evidències perquè les dona per bones.

En el procediment obert pel pla zonal del Baix Segura, la Fiscalia Anticorrupció sostenia que els acusats s'havien confabulat per a arreglar-ne l'adjudicació i la ubicació de la planta de tractament de fem a través d'un acord entre dos empresaris, Ortiz i Fenoll, a canvi en alguns casos de diferents obsequis. No obstant això, els magistrats de l'Audiència consideren que totes les decisions adoptades per la comissió i la junta de govern del consorci de residus creat per la Diputació d'Alacant per a tramitar el contracte "van ser col·legiades" i que els membres "van votar lliurement".

El tribunal tampoc dona per provat el fet que els viatges a la Fira de Sevilla o a les illes Balears en un iot d'Enrique Ortiz, dels quals van gaudir junt amb altres persones Ripoll i l'esposa entre 2008 i 2009, es realitzaren "amb la intenció d'influir en la conducta" de l'aleshores president de la institució provincial.

Respecte al canvi d'ubicació per a la instal·lació de l'abocador, el veredicte assenyala que va ser motivada "per la resposta social" i el consorci el va aprovar per majoria "en nom de l'interés general", ja que era la millor oferta i no va suposar "un augment en el cànon" a pagar per l'administració ni, "conseqüentment, un perjudici per a l'erari públic". La sentència no és ferma i cap recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

Pérez: "Es posa fi a un procés judicial tortuós i dilatat"

El president del PP de la província d'Alacant, Toni Pérez, ha valorat este dimarts que l'Audiència d'Alacant “ha posat fi a un procés judicial tortuós i dilatat en el temps”. “Des del Partit Popular de la Província respectem i acatem la sentència", ha manifestat.