Acord per a desbloquejar la llei d'habitatge que limitarà al 3% les pujades del lloguer el 2024
Esquerra Republicana i EH Bildu pacten amb el govern espanyol la futura norma, que eliminarà l'IPC com a referència per a actualitzar els contractes
Llum verda a la nova llei d’habitatge després de més d'un any de negociacions. Esquerra Republicana (ERC) i EH Bildu han arribat a un acord amb el govern de coalició per a tancar la futura norma, que limitarà les pujades del lloguer a un 3% en les renovacions anuals dels contractes de 2024. Per a 2025 crearà un nou índex "més estable i inferior a l'evolució de l'IPC", amb la qual cosa es pretén blindar la vivenda de l'espiral inflacionista que està patint aquest indicador.
El pacte a quatre entre els dos socis d'investidura i els membres de la coalició de l'executiu, PSOE i Unides Podem, desbloqueja la norma perquè continue el tràmit al Congrés i puga fer-se realitat. Fa ja any i mig que el Consell de Ministres va aprovar l'avantprojecte de llei d'habitatge, però les converses per a aconseguir suport parlamentari estaven pràcticament en punt mort. El límit que caldria posar en la renovació anual dels contractes de lloguer ha sigut un dels punts més espinosos en les negociacions polítiques i el motiu fonamental pel qual la futura llei es mantenia paralitzada.
En una roda de premsa celebrada aquest divendres, el diputat d'EH Bildu, Oskar Matute, ha celebrat l'acord com a “important, d'enorme transcendència en l'àmbit social i polític”, que a més d'eliminar l'IPC com a índex de referència per a l'actualització anual de la renda dels contractes, també incorpora noves mesures de protecció davant de desnonaments. Per a ERC i EH Bildu, l'IPC “ha demostrat ser un índex que pot generar en pocs mesos fluctuacions enormes amb augments absurds que encareixen sense límit les rendes de lloguer, ja que la renovació dels contractes estan vinculats a aquest índex". Per a evitar “aquests augments descontrolats”, durant 2023 s'aplicarà el límit del 2% en vigor, mentre que l'any següent serà del 3% i ja el 2025 es crearà un nou índex “més estable i inferior a l'evolució de l'IPC, que limite els augments de la renda per la renovació anual”.
Canvis per als grans tenidors d'habitatges
L'acord per a la llei d'habitatge incorpora canvis en la definició de “gran tenidor”. Les comunitats autònomes podran, en funció de les seues competències i atenent les realitats territorials, rebaixar aquesta condició dels deu immobles establits pel projecte del govern als cinc que finalment s'hi inclouran. D'aquesta manera, a les persones que posseïsquen cinc o més immobles en una àrea tensada es consideraran grans tenidors i se'ls aplicaran les mesures i especificitats concretes per a aquesta classe de propietari. Amb aquesta mesura es pretén evitar l'especulació i l'acaparament d'immobles dels “fons voltor” i altres fons d'inversió.
Protecció davant dels desnonaments
En matèria, de desnonaments es prohibiran aquells sense data i hora predeterminada, una “demanda històrica dels moviments per l'habitatge per a acabar amb la incertesa i indefensió dels inquilins”, segons ERC i EH Bildu. També s'arrepleguen noves pròrrogues en els procediments de llançament, que ajornaran els processos més de dos anys, i s'estipula l'accés obligatori als procediments de solució extrajudicial per a les persones vulnerables.
A més, les comunitats autònomes podran articular mecanismes propis de mediació i alternativa residencial que consideren oportuns, forçant els grans tenidors que duguen a terme desnonaments a sotmetre's a aquests.
A més, per primera vegada es reconeixerà la capacitat de poder utilitzar els fons dels plans estatals d'habitatge per a oferir alternatives residencials destinades a persones en risc de desnonament mitjançant lloguers socials bonificats, reallotjaments de persones en situació de vulnerabilitat o qualsevol altra política similar.
Despeses, a càrrec del propietari
El pacte conegut hui també contempla mesures de protecció als llogaters. Així, les despeses i honoraris immobiliaris produïts pel lloguer d'un immoble correran sempre a càrrec del propietari.
Igualment, es prohibeix augmentar les rendes de lloguer per la via de noves despeses, que obligarien els inquilins a abonar dispendis de comunitat, taxes de fem o qualsevol altre no atribuïble que no estigueren acordades prèviament. De la mateixa manera, s'eliminen les clàusules que permetien la no aplicació de les mesures que conté la llei d'existir un acord entre les parts.
L'última gran llei de la legislatura
El desembre passat el PSOE va arribar a un preacord amb Unides Podem, ERC i EH Bildu perquè la llei establira un màxim del 3% en les renovacions anuals dels contractes. No obstant això, el Ministeri d'Assumptes Econòmics va sorprendre en l'última reunió amb la proposta d'aplicar aquest límit només el primer any i que després fora un índex de preus per a elaborar el mecanisme que ho determinarà. Un plantejament que les altres tres formacions rebutjaren en bloc.
L'acord de la llei d'habitatge s'ha materialitzat després de conéixer-se que el president del govern, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, s'han implicat directament en les converses, segons han informat a Efe fonts socialistes i d'Unides Podem. Aquest dijous, Sánchez es mostrava convençut que en aquesta legislatura s'aprovaria la nova llei d'habitatge: “Cada minut que passa en aquests últims dies estic més convençut que aquesta legislatura també il·luminarà la primera llei d'habitatge de la democràcia”, va assenyalar. Les fonts del partit morat també recalquen que la sintonia és total en l'espai polític d'Unides Podem i Sumar sobre aquesta norma.
Certament, l'acord arriba tot just abans que comence la campanya per a les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, encara que la llei d'habitatge forma part dels compromisos adquirits pel govern espanyol amb Brussel·les per a rebre el quart tram de fons de recuperació europeus.
Illueca celebra que l'acord va en la línia de les polítiques valencianes
El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, ha assegurat que l'acord en la llei d'habitatge permetrà regular el preu del lloguer a la Comunitat Valenciana. Així, ha explicat que aquest pacte va en la línia del que el Consell ha defensat, mitjançant al·legacions en la tramitació de la norma en el que respecta a la protecció contra els desnonaments, “introduint nous mecanismes que serviran per a la defensa de famílies vulnerables, i quant a la limitació dels preus dels lloguers”.
En aquest sentit, ha ressaltat que el Consell “té els deures fets”, ja que sap quines són les zones tensionades”, de manera que, quan entre en vigor la normativa estatal, “s’activaran els mecanismes que preveu la llei per a declarar aquestes zones i poder regular el preu dels lloguers”. Illueca ha celebrat la importància d'una norma que ha qualificat d’històrica i ha recordat que és la primera llei en la història de la democràcia sobre aquesta matèria, “però, sobretot, la primera que considera l'habitatge un dret en el nostre ordenament jurídic”.
Compromís vol que tot València es considere “zona tensionada”
L'alcalde de València i candidat per Compromís a la reelecció, Joan Ribó, ha anunciat que la coalició valencianista demanarà a la Generalitat que declare tota la ciutat com a “zona tensionada” pels increments dels preus de lloguer dels habitatges. Aquesta consideració permetrà aplicar la nova llei amb una sèrie de mesures específiques per a evitar bambolles de preus. “Ho demanem perquè el preu ha pujat molt en tota la ciutat i volem que es controle més encara una qüestió que afecta molt en l'increment dels preus de lloguer, com són els apartaments turístics”, ha explicat el primer edil. A parer seu, en la pràctica totalitat del terme municipal, “es donen les condicions per a poder delimitar les zones tensionades”. Entre d'altres, ha esmentat els increments de preus per damunt d'un 5% sobre les variacions de l'IPC o el fet que les quotes de lloguer suposen més d'un 30% dels ingressos familiars, ha informat Compromís en un comunicat.
