Admesa la personació de Baldoví com a acusació particular en la causa de l’espionatge a Podem

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha admés este divendres la personació com a acusació particular de quatre polítics afectats en la causa que investiga un presumpte espionatge a Unides Podem des del Ministeri de l'Interior durant el govern de Mariano Rajoy. Es tracta de Joan Baldoví, de Compromís; Aina Vidal, d’Esquerra Verda; i Félix Alonso Cantorne i Joan Mena Arca, d'Esquerra Unida. En el marc d'esta causa, el titular del jutjat central d'instrucció número 5 ha demanat a la Unitat d'Assumptes Interns (UAI) de la Policia que informe sobre les raons i motius pels quals es van efectuar les recerques sobre estos diputats, segons fonts jurídiques.

Una vegada conega el resultat d'esta perquisició, Pedraz decidirà si manté o no la personació. D'altra banda, ha acordat incorporar a la causa el resultat d'una sèrie de converses de xat entre l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, i l'exdirector adjunt operatiu de la Policia, Eugenio Pino. Pedraz va obrir esta causa al febrer en admetre la querella que va interposar Podem contra càrrecs del Ministeri de l'Interior i de la Policia el 2015 i 2016 per presumptes investigacions irregulars al partit.

El magistrat va excloure de la causa l'exministre Jorge Fernández Díaz, per no veure indicis suficients contra ell, si bé va acordar investigar en relació amb estos fets a l'ex número dos d'Interior aquells anys en què governava el PP, Francisco Martínez, i Eugenio Pino, entre altres. Martínez va denunciar recentment en un escrit al jutge la falta de “rigor” de la UAI en el seu ofici sobre les consultes realitzades des de bases de dades policials a 55 diputats de Podem entre 2015 i 2016, entre els quals s'ha inclòs Yolanda Díaz (ara en Sumar).

Recerques “normals i ordinàries”, segons Martínez

L'exsecretari d'Estat d'Interior apuntava que de les recerques en bases de dades policials aportades al jutjat, “dotzenes” no es corresponen amb la identitat d'integrants de la formació habitada, sinó amb la d'altres ciutadans amb noms iguals o similars. També afirma que les recerques trobades "no són més que el resultat d'una activitat policial normal i ordinària, com la realitzada sobre qualsevol ciutadà" per diverses raons, com "renovació del DNI i passaport, controls en aeroports, dades sobre hoteleries (que remeten a la policia els mateixos hotels), denúncies interposades per estes persones i un llarg etcètera".