Aforaments, un escut ‘made in Spain’

L’anunci d’eliminar els aforaments que ha fet el president del govern, Pedro Sánchez, ha tornat a posar aquesta figura de protecció jurídica en primera línia. Progressivament, la notícia ha anat matisant-se i perdent força, a mesura que s’han anat coneixent detalls de la reforma constitucional que vol emprendre Sánchez en només 60 dies. Ara s’ha sabut que l’aforament afecta únicament els membres de la cambra alta i baixa i només pels delictes que no afecten el seu càrrec públic. Però, realment, qui és aforat, quants n’hi ha i en què és diferencien dels seus homònims de la resta d’Europa?

Segons consta en la Constitució Española de 1978, aforat és tota aquella persona que, pel càrrec que ocupa, està exempta de ser jutjada per un tribunal ordinari. En paraules de Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial, és “una garantia en vista a possibles excessos de les acusacions particulars”. L’aforament és un escut, no una immunitat. En cas de ser jutjat per un delicte, un tribunal superior seria l’encarregat de fer-ho, i amb més celeritat.

A Espanya en aquest moments hi ha 250.000 aforats. La major part, 232.000, són membres dels cossos de seguretat de l’Estat, tant estatals com autonòmics. 17.600 persones més pertanyen a institucions de les comunitats autònomes i de l’Estat, entre els quals es troben diputats i senadors. A 7.600 persones, entre jutges i fiscals, també els correspon l’aforament. Per últim, la llista inclou els membres de la casa reial. A cadascun dels aforats els pertoca en cas de ser jutjats un tribunal diferent, a excepció del rei Felip VI, que gaudeix d’inviolabilitat tant en la seua activitat pública com privada.

Aquesta situació jurídica no te cap precedent en els nostres veïns europeus. Mentre que a Portugal i Itàlia només és aforat el president de la república, a França s’amplia a tots els seus ministres. Alemanya i el Regne Unit no contempla en el seu ordenament jurídic esta figura a les seues respectives constitucions.