Ajuntaments afectats per la dana demanen excloure els polítics de les comissions d'investigació
Reclamen que deixe de construir-se en zones inundables i que s'alce la regla de despesa dels consistoris: "Estem amb la soga al coll"
Representants d'alguns pobles afectats per la dana han reclamat este dimecres al Congrés que es duguen a terme comissions d'investigació sobre la gestió de la barrancada. La vicealcaldessa d'Albal, María José Hernández (Grup Avant), ha exigit que estiguen "formades per tècnics independents, no per polítics", perquè considera que estos actuen en benefici propi i així "no solucionen "res".
Esta reivindicació ha centrat la jornada "La població valenciana, cent dies després de la dana; la visió del municipalisme i la societat civil", organitzada per l'Associació Juristes Valencians en la cambra baixa. Els consistoris que hi han participat també han demanat més ajudes al govern espanyol i la Generalitat per a reobrir els centres educatius que continuen tancats.
Sobre este assumpte, la vicealcaldessa d'Albal ha dit que és "prioritari". En la mateixa línia, la regidora d'Alaquàs Marta Murciano (Compromís) ha avisat de les conseqüències acadèmiques "nefastes" en l'alumnat que no pot anar a classe, com el "retard" que patiran en el temari, sobretot aquells que a final de curs vullguen fer la selectivitat. "La mala gestió de la dana no pot ni deu arrabassar als nostres alumnats el seu futur, ni el dret a l'educació, i molt menys, el de complir els seus somnis", ha ressaltat.
L'alcalde d'Alberic, Toño Carratalá (Ciutadans per Alberic), també ha fet una crida a reflexionar si els polítics han sigut la veu dels valencians o han preferit ser la veu dels seus partits i, en lloc de buscar solucions, han alimentat la crispació. "El missatge que s'ha llançat i l'espectacle que hem donat és molt trist", ha lamentat, com també que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Carlos Mazón, "no s'han assegut a parlar cent dies després".
Si la política falla, emergiran els "monstres"
L'alcalde de Toixa, Carlos Tarazona (Entre Tots Toixa), ha afirmat que els polítics estan "quedant molt malament" amb esta crisi i ha advertit que "si la política no serveix, vindrà l'antipolítica, els monstres". Així que ha demanat que es declaren municipis afectats per la dana tots els que han sigut afectats, a més d'exigir coordinació entre l'Estat, la Comunitat Valenciana i els ajuntaments per a recuperar la zona.
Per la seua part, l'alcaldessa de Godelleta, Amparo Pardo (PP), ha posat el focus en els habitatges que hi ha edificats al costat de barrancs i, per tant, en zones inundables, que fan que la reconstrucció puga ser "perillosa". Ha assenyalat que els ajuntaments tenen la "missió important" d'evitar reconstruir "en zones on, al final, s'ha demostrat que és perillós habitar", afegint que les ajudes no sols han d'invertir-se en edificis de titularitat municipal, sinó també per a "remodelar i projectar un futur millor per a tots els ciutadans".
Molts dels representants d'estos pobles han aprofitat les intervencions per a sol·licitar "urgentment" que s'alce la regla de despesa als ajuntaments, perquè estan amb "la soga al coll" i a la vora del "col·lapse econòmic", després d'utilitzar molts fons per a fer front als danys ocasionats pel temporal.
S'han destruït actius per valor de 17.000 milions, segons l'IVIE
El director general de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), Francisco Pérez, ha explicat que el potencial d'actius que pot estar afectat en eixes zones inundades s'eleva a 85.900 milions d'euros. Ha estimat que, segons els càlculs, "no menys del 20% d'eixos 85.000 milions, és a dir, almenys 17.000 milions, han sigut destruïts per la dana". A més, ha incidit que dels més de 17.000 milions d'euros anunciats pel conjunt de les administracions, ara com ara se n'han pagat 2.325.
"És necessari mantindre l'esforç i accelerar l'execució, i ho haurà de fer fonamentalment l'Estat, perquè té sentit que ho faça en una situació com esta i perquè la situació financera de la Generalitat des de fa molts anys és molt precària, perquè estem en una situació d'infrafinançament", ha sostingut.