Alacant i València, entre les sis províncies que concentren el 90% dels visats d'or concedits en tot Espanya
El govern espanyol fa el primer pas per a suprimir aquest permís de residència a canvi de comprar immobles després de donar-ne més de 14.500 en l'última dècada
El govern ha iniciat formalment aquest dimarts els tràmits per a eliminar el visat d'or, que atorga a ciutadans de fora de la Unió Europea (UE) el permís de residència a Espanya a canvi que realitzen una inversió immobiliària valorada en, almenys, mig milió d'euros. En els més de deu anys que ha estat vigent, la ferramenta ha registrat 14.576 autoritzacions atorgades després de la compra d'un pis. La supressió del mecanisme, aprovat el 2013 per l'executiu de Mariano Rajoy (PP) com a via d'atraure capital estranger en plena crisi financera, va avançar-la dilluns el president mateix del govern espanyol, Pedro Sánchez.
"És una bona notícia per a tots", ha assegurat la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, després de destacar que la majoria dels visats es concentren en sis províncies de tot Espanya entre les quals estan València i Alacant. També ha destacat que els països de procedència dels ciutadans que majoritàriament s'han beneficiat de la mesura són la Xina, Rússia, el Regne Unit, els Estats Units, Ucraïna, l'Iran, Veneçuela i Mèxic.
Des del 2022 s'han encés totes les alarmes de l'executiu de coalició que integren PSOE i Sumar, ja que el nombre de visats d'or —també coneguts com a golden visa— s'ha incrementat exponencialment. La tendència a l'alça ha obligat a donar resposta a aquesta especulació, ha argumentat la ministra. Segons ha detallat, si el 2016 es registraven 461 visats concedits per inversions immobiliàries, el 2017 la xifra va ascendir a 947; el 2018, a 998; el 2019, a 861; el 2020, a 632, i el 2021, a 997. La progressió, però, va augmentar considerablement en l'exercici del 2022 quan es van atorgar 2.017 visats i, l'any següent, 3.273. Només fins a febrer del 2024 la xifra se situa en 426.
En aquest context —ha justificat Rodríguez— els visats estan sent observats des de les institucions europees, sobretot després de la invasió russa d'Ucraïna, i diversos països de l'entorn han adoptat ja mesures endurint o revisant aquests permisos a canvi d'inversions immobiliàries. El repunt en els últims anys ha tingut també a veure amb l'eixida del Regne Unit de la Unió Europea, ha matisat.
Dues províncies valencianes, entre les més afectades
La titular d'Habitatge ha indicat que les províncies d'Alacant, Balears, Barcelona, Madrid, Màlaga i València concentraren el 90% de totes les autoritzacions concedides al llarg de la dècada. Segons les xifres desglossades pel Ministeri en un comunicat, a Alacant es localitzen el 10% dels permisos i a València el 4%.
Així mateix, Rodríguez ha afegit que la compra de vivenda per part d'estrangers ha augmentat i que en llocs com Marbella, Barcelona o en alguns municipis balears les operacions lligades a aquests visats d'or suposen el 7,1%, el 5,3% o el 10%, respectivament. L'executiu espanyol busca ara facilitar l'accés a l'habitatge i donar resposta, sobretot, en les ciutats ja de per si tensionada eliminant una mesura que ha provocat més tensions en el mercat i increments en el preu de la vivenda. De fet, al voltant del 94% dels visats per a inversors estan vinculats a inversions immobiliàries, ha apuntat la titular d'Habitatge.
Amb aquest primer pas per a modificar la llei del 2013 i suprimir aquests polèmics visats, el govern vol resoldre el problema d'accés a l'habitatge que s'ha generalitzat en algunes localitats, on hi ha dificultats molt greus per la falta d'oferta i els preus molt elevats. L'eliminació del mecanisme es farà garantint la seguretat jurídica i s'adopta des del rigor i el treball fet al costat del Ministeri d'Economia i el d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, ha precisat la ministra.
En l'actualitat, per a sol·licitar un visat o una autorització de residència a Espanya, els estrangers no residents a la UE tenen diferents alternatives si fan una inversió significativa de capital: pot ser en l'adquisició d'immobles a Espanya, en actius financers o en un projecte empresarial. Si opten per comprar un pis, han de dur a terme una inversió de valor igual o superior a 500.000 euros per cada sol·licitant.