Rus i l'exsogre de Benavent es declaren innocents i tiren balons fora per l'adjudicació del 'call center'
L'expresident de la Diputació Provincial de València responsabilitza un diputat i un tècnic de la corporació de les presumptes irregularitats, mentre que Mariano López atribueix la seua imputació a la revenja de Benavent per filtrar els seus àudios
L'expresident de la Diputació de València Alfons Rus (PP) i l'empresari Mariano López Sancho (exsogre de Marcos Benevent, l'anomentat ionqui dels diners), han negat en seu judicial haver intervingut en la presumpta adjudicació a dit d'un call center de l'empresa pública Imelsa, de la qual suposadament es va beneficiar el segon, segons la instrucció judicial d'aquesta peça, la tercera del cas Taula que arriba a la vista oral. Rus ha descarregat la responsabilitat en el diputat d'àrea, l'exalcalde de Xiva José Manuel Haro (PP), i en el tècnic que va avalar la subcontractació del servei, Salvador Deusa, mentre que López ha atribuït la seua imputació a una revenja de l'exgendre, Benavent, per haver difós els àudios que el van incriminar en el cas Taula. La desfeta per a les arques públiques s'estima en 870.000 euros.
"El diputat Haro és qui decideix l'encàrrec de gestió", ha manifestat Rus, després d'explicar que el servei externalitzat naixia de la necessitat de proporcionar atenció telefònica a la ciutadania pels 180.000 nous rebuts cobrats de diverses comarques relatius a la nova taxa de reciclatge, en un moment en què, en plena crisi econòmica, s'havia prohibit la contractació de personal. "Algú havia d'agarrar el telèfon i dir-li a la gent que el rebut no era pel fem, que era pel reciclatge", ha recordat Rus. L'expresident de la corporació ha insistit que la seua gestió en la institució era de les grans xifres i no del detall de les contractacions. "Jo què sé com es fan els concursos? Això ho fan els tècnics", ha asseverat.
El diputat (Jose Manuel) Haro és qui decideix l'encàrrec de gestió
Rus ha entrat en la sala "tranquil", segons ha manifestat als mitjans de comunicació, a les portes de la Ciutat de la Justícia, tot i els huit anys que li demana la Fiscalia per tràfic d'influències, prevaricació, malversació, frau, falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals. "Com que s'han fet les coses bé, estic tranquil, i guanyarem", ha expressat el també exalcalde de Xàtiva (Costera), que només ha compartit preocupació pel tràngol que passa la família.
El també expresident del PP de la província de València ha reconegut conéixer Salvador Deusa, el tècnic que va avalar l'adjudicació, natural de Xàtiva, però ha negat haver departit amb ell sobre l'adjudicació. "El secretari em va dir que era un funcionari excel·lent, del millor de la casa... doncs ahí el tens", ha dit sobre la imputació d'aquell.
Jo què sé com es fan els concursos? Això ho fan els tècnics
Ha desmentit tota mediació en l'adjudicació amb Mariano López, també xativí, principal encausat i per a qui es demanen tretze anys de presó, si bé ha reconegut que després d'una reunió de l'empresariat de Xàtiva el va interpel·lar sobre l'empresa. "Em va dir que el fill estava en el call center i que no li pagaven. I a mi què em diu?", ha recordat sobre un moment que després, l'exgendre de l'anomenat ionqui dels diners ha rememorat en termes similars.
Tampoc va intercedir, assegura, entre l'exgerent d'Imelsa, Marcos Benavent, i l'exsogre, Mariano López, sobre l'adjudicació. "Es portaven a matar. Tot aquest embolic ve per això", ha explicat sobre l'enemistat creixent entre les parts després del divorci de Benavent de la filla de López, que segons entén Rus, està en la base del cas. En la mateixa línia s'ha manifestat després l'al·ludit, López Sancho. "Això és una revenja del senyor Benavent", ha manifestat a preguntes del seu advocat. És l'exgerent d'Imelsa, Benavent, qui l'incrimina durant una declaració, després que López Sancho va posar en mans de la Fiscalia els àudios que Benavent gravava a polítics i empresaris. Per què ho va fer? "No per a fer-li cosquerelles", ha explicat per a insistir sobre la motivació de la seua acció.
Això és una revenja del senyor Benavent contra mi
La Fiscalia Anticorrupció considera que Mariano López Sancho va beneficiar-se de la presumpta adjudicació a dit del call center, a través de la mediació de Rus i Benavent, ocultant la seua participació en dues empreses, l'adjudicatària Servimun i la presumpta empresa pantalla Técnicas Legales Administrativas SL (TLA), que facturava a la primera, i que administrava la cunyada.
Però el relat de López Sáncho és diametralment diferent de la versió del ministeri públic. Segons ha explicat, "desconeixia que s'estava preparant un concurs" i només se'n va assabentar quan l'adjudicatari, l'alacantí Fernando Palomares, a qui coneixia per les seues funcions com a president de la xarxa d'emprearis de les comarques centrals, li va demanar ajuda per a muntar l'empresa a València. Suposadament, pactaren uns pagaments mensuals pels treballs de López per a muntar l'estructura de la firma i altres gestions, perquè Palomares desconeixia la zona. "Jo era assessor extern [de Servimun], no personal. Em donava coses a què no arribava i les feia jo. Em va fer la proposta per l'amistat que ens teníem", ha dit.
El fill, la dona i la cunyada, esguitats
Aquesta declaració ha motivat la revisió de la declaració de López Sancho durant la instrucció, per possible contradicció, ja que llavors va dir que no havia tingut cap relació amb Servimun. Però l'exsogre de Benavent s'ha justificat dient que aleshores es referia estrictament al procés d'adjudicació.
En Servimun, relacionada amb el cobrament dels tributs, acabaria treballant el fill de López Sancho, que tenia com a experiència prèvia la gestió d'equips en una pizzeria i en una empresa de cartó. "Fernando necessitava personal. Li vaig parlar del meu fill. Va enviar el currículum i li feren una entrevista. Va encaixar en el perfil i el van contractar" —ha explicat—. "No va ser una prebenda, perquè a mi Fernando no em devia res. No havia de pagar-me cap favor".
L'empresa la portava jo. Elles [la dona i la cunyada] no pilotaven res. Que era pantalla, era mentida, que no tenia activitat, fals
Mariano López Sancho facturava a Servimun mitjançant Técnicas Legales Administrativas SL, però no era ell qui figurava al capdavant de l'empresa, sinó la cunyada. Segons ha relatat, Artipres, la firma d'arts gràfiques de què era propietari, havia fet fallida, deixant deutes durant la crisi del 2008. Així que quan va haver de muntar una nova empresa, va decidir situar la dona com a administradora, qui finalment va pactar que fora la germana, a fi que poguera cotitzar els dos anys que li faltaven per a cobrar la pensió.
"L'empresa (TLA) la portava jo. Elles no pilotaven res. Que era pantalla, era mentida, que no tenia activitat, fals", ha explicat contra la versió d'Anticorrupció, que considera la firma una societat pantalla per a buidar les arques de la Diputació. Contra aquesta versió, López Sancho ha esmentat una desena d'ajuntaments, la majoria catalans, a què va oferir serveis amb TLA.
López Sancho matisa la declaració sobre els àudios de Taula
López Sancho ha aprofitat la declaració per a matisar la seua intervenció, en la causa sobre els treballadors anomenats zombis d'Imelsa, en relació amb els àudios incriminatoris a polítics i empresaris gravats per Benavent que ell va posar en mans de la diputada d'EU Rosa Pérez, després dels dubtes que va alçar la seua declaració. Així, ha insistit a assegurar que sí que va comunicar a la Guàrdia Civil i al fiscal que els àudios estaven en un disc dur [de Benavent] i no en l'ordinador [propi] que li van reclamar. En la resta de la història hi ha més consens: amb voluntat de perjudicar Benavent després del divorci de la seua filla, López Sancho va posar en mans de Pérez Garijo els arxius, que ella va acabar traslladant a la Fiscalia, en el que seria l'origen del cas Taula.
