Anticorrupció recorre contra la sentència absolutòria de Rodríguez i la resta de jutjats en el cas Alqueria

La Fiscalia Anticorrupció ha recorregut contra la decisió de la secció primera de l'Audiència Provincial de València, que havia absolt l'expresident de la Diputació pel PSPV i actual alcalde d'Ontinyent per Ens Uneix, Jorge Rodríguez, i els altres tretze jutjats en el cas Alqueria. La sala va absoldre als acusats per no veure delicte en la seua actuació, en relació amb les contractacions d'alts directius en l'empresa pública Divalterra entre el 2015 i 2018 per a afavorir a persones afins al PSPV i Compromís: ni prevaricació administrativa, ni malversació de cabals públics ni falsedat documental.

El procés va arrancar precisament amb una denúncia de Fiscalia Anticorrupció, després de denúncies prèvies de dos exdirectius de l'empresa pública, dependent de la Diputació, i ja liquidada. En total, en aquest procediment hi havia catorze acusats, entre ells Rodríguez, que sempre va mantindre que era innocent i que en els comicis del 28 de maig va obtindre majoria absoluta a la seua ciutat.

Fiscalia és l'única de les acusacions que ha decidit recórrer contra la sentència en la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, ja que el PP i Acció Cívica, que van exercir l'acusació popular, han renunciat a fer-ho en veure tècnicament fundada la resolució de l'Audiència.

Les tres parts demanaven huit anys de presó per a Rodríguez; per al seu cap de gabinet, Ricard Gallego; per a l'assessor Manuel Reguart i per als dos exgerents de Divalterra: Agustina Brines (per Compromís) i José Ramón Tiller (pel PSPV), per prevaricació administrativa, malversació de cabals públics i falsedat en document oficial. A més, el fiscal demanava per a les set persones contractades com a càrrecs d'alta direcció sis anys de presó: un per falsedat documental i cinc més per malversació de cabals per cooperació necessària; i sis per al lletrat-assessor de Divalterra, Jorge Cuerda, i un altre gerent, Xavier Simón, per falsedat, malversació i prevaricació.

L'Audiència va concloure que no havia resultat acreditat que Divalterra resultara perjudicada econòmicament pel nou model de gestió implantat en l'empresa pública, sinó que la nova estructura de la societat "va permetre ampliar significativament la seua activitat sense que ho fera el seu pressupost". I assenyalava que la nova estructura no obeïa "a la necessitat o voluntat de contractar determinades persones, com una manera de pagar favors o concedir prebendes".