El Senat vota la reforma de la llei que permetrà l'excarceració anticipada de presos d'ETA
La previsió és que este dilluns, malgrat rebre el vot en contra de la majoria del cambra alta, s'aprove definitivament el text
El projecte de llei sobre intercanvi d'informació d'antecedents penals —que permetrà l'excarceració de diversos presos etarres abans del que es preveu— acaba este dilluns la tramitació parlamentària, previsiblement amb el vot en contra de la majoria del Senat, tot i que serà publicada en el BOE.
La polèmica reforma ha provocat un dur enfrontament entre Govern i oposició, que la va secundar al Congrés i que no ha presentat esmenes al Senat. No obstant això, acusa l'executiu d'incloure “a amagatons” l'esmena de Sumar que suprimeix un article i la disposició addicional de l'actual norma que impedia, fins ara, que els condemnats etarres pogueren descomptar-se les penes que han complit a França.
Des de l'executiu defensen que el PP coneixia el que votava i que el text —que és la transposició d'una directiva europea— és el mateix que va aprovar l'executiu de Mariano Rajoy el 2014.
Mentrestant, la presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), Maite Araluce, ha demanat dimissions per aprovar “sense llegir-la” la reforma que beneficia presos d'ETA, perquè “només amb les disculpes no val” i ha enviat una carta al president del Govern expressant la seua devastació i indefensió.
D’altra banda, la Fundació Fernando Buesa, en memòria del vicelehendakari socialista assassinat per ETA, ha demanat “assossec, sensatesa i, sobretot, respecte” cap a les víctimes del terrorisme després de l'exhibició de fotos de víctimes socialistes d'ETA, inclosa la de Fernando Buesa, per part del portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado.
Marimar Blanco, germana del regidor del PP assassinat per ETA el 1997 Miguel Ángel Blanco, intervindrà hui en el debat plenari per a mostrar l'oposició de la seua formació a la reforma.
Però el projecte de llei ja va ser debatut i aprovat per unanimitat al Congrés i va passar pel Senat sense que s’introduïren vetos ni esmenes. Per tant, la votació d’este dilluns és testimonial i, encara que no compte amb els suports de la majoria de la cambra alta, el text serà aprovat.
L’oposició intenta evitar-ne l’aprovació
El PP ha intentat evitar que s’aprove la llei i guanyar temps per a pressionar l'executiu i convéncer-lo de retirar-la. Per això, dimarts passat —quan estava previst que s'aprovara el text— va sol·licitar al ple del Senat que es retirara eixe punt de l'orde de dia.
Però la tramitació d'urgència de la llei ha obligat la cambra alta a fixar per a este dilluns el nou i definitiu debat del projecte de llei.
Per la seua part, Vox va registrar el passat divendres al Senat un escrit de reconsideració dirigit a la mesa parlamentària perquè, de manera extraordinària, concedisca una habilitació de termini per circumstàncies excepcionals per a poder esmenar la reforma de la llei d'antecedents abans del ple. Proposa fer ús de l'article 135.6 del reglament, que faculta la mesa per a acordar modificacions en els terminis en determinades circumstàncies.
Però, si no hi ha novetats, la reforma de la llei sobre intercanvi d'informació d'antecedents penals, s’aprovarà este dilluns i posteriorment es publicarà en el BOE.
Demandes individuals de reducció de condemna
Després de la publicació en el BOE, cada pres que s’hi puga acollir haurà de demanar a l’Audiència Nacional que recalcule la seua eixida de presó. Esta decisió podrà ser recorreguda per la Fiscalia i les víctimes personades en cada causa.
El febrer del 2022, l'AVT va presentar un dossier dels llavors 48 etarres que podrien veure's beneficiats d'un eventual canvi legal.
Dos anys i mig després, quatre han eixit en llibertat després de complir íntegrament la seua pena, però 44 que han estat empresonats a França podrien eixir abans de la presó amb la nova llei, a més d’accedir al tercer grau i a la llibertat condicional abans.
No seria el cas de l'excap d'ETA Francisco Javier García Gaztelu, conegut com a Txapote. L'Audiència Nacional ja va tindre en compte el 2014 la pena imposada per un tribunal francés en acumular les seues condemnes, de manera que previsiblement esta reforma legal no implicaria la seua eixida de presó abans d'hora.
