Aprovada definitivament la llei de memòria democràtica que declara il·legal el franquisme

Espanya ja té una nova Llei de memòria democràtica després que el ple del Senat l'ha aprovada definitivament aquest dimecres per 128 vots a favor, 113 en contra i 18 abstencions. La norma, impulsada per la coalició del govern que formen PSOE i Unides Podem, va un pas més enllà de la de memòria històrica de 2007 i serà el nou full de ruta en la matèria. Entre altres qüestions, reforça el compromís de l'Estat en la cerca de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme, condemna i declara il·legal tant la dictadura com les sentències dictades pels tribunals del règim encapçalat per Francisco Franco, i obri la porta a estudiar possibles vulneracions de drets humans entre 1978 i finals de 1983.

L'últim debat abans que la llei puga fer-se realitat ha sigut intens, de cinc hores, amb retrets creuats entre l'esquerra i la dreta. Els partits més crítics han sigut el PP, Vox, Ciutadans i UPN, que han presentat per separat quatre vetos que la cambra alta ha rebutjat. Tampoc han tirat avant cap de les més de 500 esmenes presentades pels diferents grups —entre elles una de Compromís per a poder reconéixer oficialment la Copa del 1937 guanyada pel Llevant UE, també denominada Copa de l'Espanya Lliure—. Per tant, el text final de la norma es manté tal com va eixir del Congrés, que li va donar llum verda a principis d'estiu amb certa polèmica pel pacte que el govern espanyol va subscriure amb Bildu per tal que hi votara a favor. 

Alguns socis d'investidura com Esquerra Republicana, Compromís o Geroa Bai consideren que la nova llei és insuficient i reclamaven més ambició en l'articulat, però cap d'aquest s'hi ha oposat tot i que els catalans sí que s'hi han abstingut. També algunes associacions de la memòria denuncien que aquesta norma no posa fi a la "impunitat del franquisme". Unides Podem, que no compta amb representació al Senat, no ha pogut participar en el debat del ple, que han seguit des de la tribuna de convidats. Sí que ha acudit a la cambra territorial el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en representació de l'executiu estatal. 

Un dels assumptes que més polseguera ha alçat de la llei és la possibilitat de crear una comissió que estudie vulneracions de drets humans entre 1978 i finals de 1983. Es tracta d'un marge temporal que el govern espanyol va estendre un any després de pactar una esmena amb EH Bildu i que abasta des de l'aprovació de la Constitució fins als inicis del govern de Felipe González cinc anys després. En aquesta forqueta entra, per tant, l'any d'inici dels GAL, l'organització terrorista dedicada a la guerra bruta contra ETA. Històrics del PSOE com l'expresident del Senat Juan José Laborda signaren aleshores un manifest contra la norma en considerar que "tergiversa" el "gran pacte constitucional" de 1978, i el mateix expresident Felipe González va dir que no li sonava bé el text.

Les claus de la llei de memòria democràtica

• Es dissolen les entitats que enaltisquen el franquisme. Manté els preceptes legals encaminats a tallar les expressions públiques d'exaltació del franquisme i dissol les entitats que enaltisquen el dictador, com la Fundació Francisco Franco.
• Declara il·legal la dictadura i els tribunals franquistes. La norma condemna el colp d'estat del 18 de juliol de 1936 i la posterior dictadura i es declaren nuls de ple dret els juís repressius del franquisme. També amplia la definició de víctimes en incloure-hi les persones LGTBIQ+, els xiquets adoptats sense consentiment dels progenitors, i les llengües i cultura basca, catalana i gallega, entre altres casos.
• Ressignificació d'El Valle de los Caídos. Dota aquest espai, que passa a anomenar-se Vall de Cuelgamuros, d'un nou marc jurídic per a convertir-lo en un cementeri civil i un "lloc de memòria democràtica". Amb les restes del dictador ja fora de l'enclavament, es vol retre homenatge a les vora 30.000 víctimes dels dos bàndols de la contesa. Cap de les persones soterrades podrà ocupar un lloc "preeminent" al recinte, com succeeix amb José Antonio Primo de Rivera, afusellat el 1936. A més, la llei permetrà extingir la Fundació del Valle de los Caídos, dirigida per benedictins, i la gestió de la basílica passarà a Patrimoni Nacional.
• Impuls a les exhumacions de les víctimes. L'aspecte que més repercussió pot tindre en l'àmbit de la memòria històrica i la reparació dels fets és que la llei recentment aprovada estableix expressament que la cerca de les vora 114.000 persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura correspon a l'Administració General de l'Estat, sense perjudici de les competències d'altres administracions públiques. Per a això, s'elaborarà un mapa de localització de persones desaparegudes i crearà un banc estatal d'ADN per a poder comparar perfils genètics en la identificació de restes.
• La història de la democràcia s'estudiarà en ESO, Batxillerat i FP. La història de la democràcia s’inclourà en els plans d'estudi de manera que s'estudie memòria democràtica en l'educació secundària obligatòria (ESO), el batxillerat i també en formació professional i en la formació inicial i contínua del professorat.
• Supressió dels títols nobiliaris concedits per Franco durant la Guerra Civil i la dictadura. La llei suprimeix un total de 33 títols nobiliaris i grandezas d'Espanya atorgats entre 1948 i 1978, entre ells el de duc de Primo de Rivera, duc de Calvo Sotelo i duc de Mola.