Aprovada la nova Llei de ciència i tecnologia que millorarà l'estabilitat dels investigadors i augmentarà la inversió en R+D+i
La norma, que aspira a consolidar una inversió anual de l'1,25% del PIB en R+D+i, normalitza el contracte indefinit amb dret a indemnització per als investigadors
El Consell de Ministres ha aprovat la reforma de la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació que, entre altres mesures, incorpora un nou contracte indefinit per a científics i tècnics i garanteix un finançament de l'R+D+i pública més estable i creixent per a convergir amb Europa. D'aquesta manera es marca l'objectiu d'una inversió anual de l'1,25% del PIB per a 2030.
El text, que reforma la norma de 2011, inclou novetats d'última hora: l'avaluació de l'activitat investigadora en un període de cinc anys (que pot computar en la retribució salarial) s'estén a tot el sistema públic de ciència i permetrà computar mèrits aconseguits a l'estranger.
Es tracta d'un "text transformador", segons ha explicat en roda de premsa la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, perquè "dignifica" les condicions laborals dels científics, "blinda" el finançament públic estable i creixent i "repara les errades" del sistema de ciència i innovació acumulades durant anys. Morant ha atribuït aquestes disfuncions particularment a "les retallades que van provocar la destrucció de milers de places públiques, l'envelliment de les plantilles i la fugida de talent científic" a l'estranger.
Contractes d'entre tres i sis anys amb pròrroga i indemnització
El projecte recull un itinerari postdoctoral "d'incorporació estable al sistema" amb contractes d'entre tres i sis anys amb pròrrogues mínimis d'un any. A més, fixa que les situacions "d'incapacitat temporal, naixement, adopció, guarda amb finalitats d'adopció, acolliment, risc durant l'embaràs o risc durant la lactància, violència de gènere o terrorista", interrompran el còmput del límit de duració del contracte, així com el de l'avaluació.
Segons aquest nou model, el personal investigador amb contracte postdoctoral en universitats públiques, organismes públics d'investigació (OPI), fundacions o consorcis públics, podrà optar a una avaluació de l'activitat investigadora a partir de la finalització del segon any de contracte, a fi d'aconseguir estabilitat en el sistema mitjançant un certificat com a "investigador establit", que a més comportarà millores salarials.
Superar aquesta fase els eximirà de fer algunes parts de les proves per a accedir al sistema públic, i els reservarà un mínim del 15% de la taxa de reposició per a aquest tipus de contractes en les ofertes públiques d'ocupació de les universitats i del 25% en els OPI.
Aquesta modalitat de contracte donarà l'opció d'una indemnització per finalització del contracte, que també s'aplicarà per a l'alumnat investigador predoctoral, en aquest cas de dotze dies per any treballat i amb caràcter retroactiu sobre els contractes en vigor abans de la reforma legal.
Es normalitza el contracte indefinit
D'altra banda, el projecte jde llei incorpora un nou contracte indefinit per a "tota mena de personal d'investigació" que execute activitats cientificotècniques ―siga amb finançament públic o privat― que segons precisa el text "no formaran part de l'oferta d'ocupació pblica".
Aquest tipus de contracte substituirà els d'obra i servei, molt estesos en el sistema científic espanyol, que han desaparegut en la reforma laboral i que podrien quedar en els llimbs a partir del 30 de març, quan la reforma entrarà en vigor al complet.
D'altra banda, la norma preveu la creació de l'Agència Espacial Espanyola, un nou departament que es concretarà d'ací a un any, segons les previsions del miniteri.
