Aprovat l'avantprojecte de la llei d'acompanyament amb rebaixes fiscals de 199 milions i la supressió de part del plurilingüisme

El ple del Consell ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat de 2024 —coneguda popularment com la llei d'acompanyament als pressupostos— que contempla reduccions d'impostos amb "un estalvi estimat de més de 199 milions d'euros" per a la ciutadania valenciana. Segons les previsions del govern autonòmic es beneficiaran 2,1 milions de contribuents valencians, el 87,5% del total.

La norma avalada per l'executiu que lidera Carlos Mazón inclou també la reforma urgent del model del plurilingüisme aprovat pel Botànic, de manera que se suprimeix l'obligació per a l'alumnat de les zones castellanoparlants de cursar en valencià assignatures troncals. Són dues de les mesures estrela que el Consell PP-Vox havia anunciat en les últimes setmanes.

Noves deduccions en l'IRPF

Respecte a les rebaixes fiscals, la llei d'acompanyament inclou deduccions en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) de fins a 150 euros pel 30% de les despeses generades per membres de la unitat familiar que necessiten ajuda per patir qualsevol patologia assimilada a problemes de salut mental, o d'altres d'entre 100 i 150 euros per despeses relacionades amb malalties cròniques d'alta complexitat o minoritàries. A més, s'incorporen a la declaració de la renda altres bonificacions per despeses associades a la salut bucodental; la pràctica esportiva; l'adquisició de vidres graduats, lents de contacte i solucions de neteja; o membres de la unitat familiar amb diagnòstic de dany cerebral adquirit o Alzheimer.

Totes aquestes noves deduccions en l'IRPF s'aplicaran amb efecte retroactiu perquè l'estalvi es produïsca en la declaració del 2023. S'hi podran acollir aquelles persones que tinguen una renda individual de fins a 32.000 euros, o unitats amb declaracions conjuntes de fins a 48.000. L'estalvi es traduirà, segons els números que contempla la Conselleria d'Hisenda, en un benefici per al conjunt de la ciutadania valenciana de més de 180 milions d'euros.

Rebaixa de tipus en la compra d'habitatge

La norma aprovada aquest dimarts, que va eixir a exposició pública el 21 de setembre, també contempla com a novetat la modificació dels tipus de gravamen de la modalitat de transmissions patrimonials oneroses que recull la llei 13/1997 de la Generalitat. Açò es traduirà en un estalvi de més de dènou milions d'euros.

En concret, s'estableix el tipus reduït del 6% per a l'adquisició d'habitatge habitual per joves menors de 35 anys, així com per als compradors de pisos protegits de règim general, sempre que el valor siga de fins a 180.000 euros. Igualment, s'estableix un tipus superreduït del 3% per compra d'habitatge habitual de protecció oficial de règim especial i per compra de vivendes per a famílies nombroses i monoparentals, persones amb discapacitat i dones víctimes de violència de gènere, sempre que costen 180.000 euros com a màxim.

Reforma del plurilingüisme

En l'àmbit educatiu, la llei d'acompanyament recull la modificació de la llei 4/2018 de plurilingüisme, de manera que s'elimina l'obligació que l'alumnat de les zones castellanes cursen en valencià assignatures troncals. Es modifica així el sistema actual pel qual estudiants de zones exemptes feien la classe de valencià, però no s'examinaven de l'assignatura i a canvi estava obligat a rebre almenys una matèria troncal en aquesta llengua, com podia ser matemàtiques o història. "El govern valencià aposta per l'estudi i coneixement de l'assignatura de valencià per part de tot l'alumnat de la Comunitat Valenciana i es proposa incentivar aquells que estudien en valencià, certificant de manera automàtica el nivell corresponent quan finalitzen els estudis", ha assenyalat el Consell.

També se suprimeix l'Oficina de Drets Lingüístics (ODL) i del Consell Social de les Llengües. La primera va crear-se amb la finalitat de vigilar la llengua utilitzada en comerços, establiments de consum o de turisme de caràcter privat, i tenia potestat per a declarar la vulneració de drets lingüístics sense establir la possibilitat d'audiència, defensa i recursos del presumpte vulnerador. La llei d'acompanyament per al 2024 no regula cap potestat sancionadora, però considera que l'ODL suposa una duplicitat, perquè exerceix una activitat paral·lela a altres organismes que poden dur a terme les mateixes funcions, com per exemple el Síndic de Greuges o la tramitació de queixes i suggeriments per part dels diferents òrgans de l'administració.

En segon lloc, la proposta d'eliminació del Consell Social de les Llengües es justifica perquè les funcions de control es poden exercir també en l'àmbit parlamentari, així com a través d'altres òrgans de participació existents. Un altre motiu esgrimit és l'elevat nombre de membres, que suposa poca operativitat quant al funcionament.