La llei de costes protegirà les casetes amenaçades per l'enderroc al litoral valencià

El govern valencià ha aprovat este dimarts l’avantprojecte de la llei de protecció i ordenació de la costa valenciana, coneguda com la llei de costes, amb l’objectiu de protegir els valors naturals i atendre la realitat històrica del litoral valencià. Així ho ha explicat en la roda de premsa posterior al ple del Consell el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, que ha anunciat que la norma crearà una figura legal que cataloga com a poblats tradicionals o de valor etnològic les construccions en risc d'enderrocament per normatives com la llei de costes estatal. Són els casos de Torre de la Sal a Cabanes, Moncofa, Nules, Xilxes, Almenara, Dénia o Guardamar (la Safor). 

El Ministeri per a la Transició Ecològica va impulsar una nova llei de costes que modifica les llindes maritimoterrestres del litoral valencià i posa en una situació crítica els propietaris dels milers d'habitatges afectats. Estes delimitacions, en la majoria dels casos, endarrerien el límit oficial que separa la costa pública de la propietat privada.

Ara, l’avantprojecte de llei —que ara es remetrà al Consell Jurídic Consultiu i al Consell Econòmic i Social, abans de la votació a les Corts—, segons ha manifestat el conseller, busca “l’equilibri” entre els valors naturals i les activitats humanes, i que es “compatibilitze” la protecció del medi ambient amb els usos econòmics de la costa, “sempre que siguen sostenibles”. El Consell aspira a ser l’única administració que tramite permisos, autoritzacions o concessions relatives al litoral valencià, “respectant allò que marca la Constitució espanyola en l’article 49”. 

Classificació del territori en tres àrees

Sobre les novetats que introdueix la norma, Martínez Mus ha detallat que la llei marca els criteris de classificació del territori, que divideix en tres àrees: l’àrea de protecció ambiental, que protegirà “els valors naturals insubstituïbles” de les zones protegides; l’àrea de millora ambiental i paisatgística, amb zones que mantenen els valors naturals, “però amb un grau de desnaturalització”, i l’àrea de reordenació; és a dir, aquella que s’entén com la purament urbana. En cada zona, ha dit, s’establirà quins són els usos permesos, prohibits i autoritzables, segons el grau de permissivitat. 

El projecte de llei, tal com ha deixat clar el titular de Territori, estableix unes bases que busquen substituir el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral, conegut com el Pativel, impulsat pel govern del Botànic —format pel PSPV i Compromís—. “Ara dissenyem la norma bàsica, però després aniran les normes complementàries. S’obrirà un període transitori on s’hauran de mantindre les previsions del Pativel, si no es contradiu amb la llei actual. A més, marca un termini per a reformular-lo i poder convertir-lo en el pla de reordenació costanera”, ha explicat el conseller. 

Davant de la pregunta sobre la distància a la qual es podran construir hotels respecte de la costa, Martínez Mus ha deixat clar que esta llei “no parla de metres”, sinó que això només s’inclourà en la futura llei urbanística, un altre dels projectes estrela del president Carlos Mazón. Este text ja està en exposició pública i pretén agilitzar al màxim la concessió de llicències i els plans d'ordenació. Fins ara, els titulars del govern valencià ja han avançat que es rebaixarà de 1.000 a 500 metres de l'aigua la zona protegida no urbanitzable i es permetrà la construcció hotelera a 200 metres.

Mazón assegura que s’ha de garantir “un equilibri raonable”

Preguntat per la llei, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha destacat que la norma permetrà conservar l’ecosistema de forma al mateix temps que es garanteix la propietat privada i, per això, ha recalcat: “Exigirem desenvolupar la competència autonòmica sobre el litoral per a acabar amb esta filosofia radical que no permet un equilibri raonable”.

En eixe sentit, ha ressaltat que este nou marc normatiu permetrà cuidar, mantindre i conservar l’ecosistema, el medi ambient, les platges i les costes, alhora que es defenen “els drets de la propietat privada que s'han vulnerat, amb l'existència d'una activitat raonable i sostenible en el litoral”. “Som nosaltres els que millor sabrem cuidar les nostres platges, fer-les sostenibles i fer-les compatibles amb el gaudi que tots podem fer i amb molta cura”, ha postil·lat.