Argüeso reconeix a la jutgessa que van tardar una hora a redactar l’alerta de la dana

L'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, va reconéixer en la seua declaració com a investigat davant de la jutgessa que instrueix la causa sobre la gestió de la dana, que entre la decisió d’enviar el missatge d'alerta massiu a la població el 29 d'octubre i l’enviament efectiu del missatge, va passar quasi una hora.

Segons va relatar l'exnúmero dos d'Emergències en la declaració l'11 d'abril en seu judicial, la decisió d'enviar un missatge d'alerta a la població es va prendre a les 19:15 hores del 29 d'octubre, si bé finalment no es va enviar fins a les 20:11 hores.

El motiu de la demora, com ell mateix va explicar, és que van tardar tot eixe temps a redactar el missatge correcte i al procés per a la seua validació. “No volien que (el text) fora excessivament alarmant i que fora comprensible, senzill, fàcil d'entendre”.

Sobre el temps que van tardar a concretar el contingut del missatge, Argüeso va explicar que “hi va haver un debat” entre el cap del Consorci de Bombers de València i un altre tècnic, sobre la conveniència d'enviar o no el missatge perquè "podia generar fins i tot més embolic", i que al final l'exconsellera Salomé Pradas —també investigada en la causa— va ordenar enviar-lo al voltant de les 19:15 hores quan el president de la Diputació, Vicent Mompó, va tallar el debat.

El risc de trencament de Forata es va comunicar en començar el Cecopi i segons els tècnics “hi podria haver 20.000 morts si això passava”

Emilio Argüeso també apuntà que Jorge Suárez, actual subdirector general d'Emergències, va ser el primer a plantejar l'emissió d'una alarma, però no pel possible desbordament del barranc de Poio, sinó davant de la possibilitat que es trencara la presa de Forata. Indica, de fet, que el risc de trencament de la presa de Forata se'ls va comunicar quan va començar el Cecopi i que segons les estimacions dels tècnics “hi podria haver 20.000 morts si això passava”.

Va explicar que Suárez "i un funcionari que no sap qui és, van redactar el missatge i després calia mecanitzar-lo i validar-lo, va caldre buscar un funcionari perquè el validara".

A més, va afirmar que li van arribar directament moltes telefonades de gent que demanava auxili i que ell les va tramitar directament des de la sala de l'112, ja que el seu paper en el Cecopi era “nul” i volia fer alguna cosa.

Considera "negligent" la retirada dels bombers que vigilaven el barranc de Poio

Argüeso també va considerar en la seua declaració davant de la jutgessa que el principal error d'aquell dia, i que va qualificar de "negligent" va ser la retirada dels bombers que vigilaven el barranc de Poio "sense comunicar-los-ho a ells, i així poder articular una altra solució".

Igualment, va considerar un error "la falta d'informació" per la part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), perquè "no es pot actuar sense informació", i que la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, no acudira presencialment al Cecopi, "perquè telemàticament no eres coneixedora de tot el que ocorre en temps real", a pesar que estava "a quinze minuts amb cotxe" del lloc.

L'exsecretari autonòmic també va declarar que el correu de la CHX de les 18:43 hores que alertava que la rambla de Poio portava 1.686 metres cúbics d'aigua no va arribar mai al Cecopi i que Suárez no va informar d'estos correus, "no per mala fe", creu, sinó "perquè potser ni els va llegir". "A ningú del Cecopi li va arribar el correu, és possible que no s'obrira", agregà.

Va assenyalar així mateix en la seua declaració que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, "no és membre del Cecopi", per la qual cosa "no va ser convocat i la seua absència no va suposar un retard". "Quan va arribar Mazón no es va retardar la presa de decisions ni tan sols uns minuts", va matisar.