Un expert de la UPV rebutja al Senat que la presa de Forata estiguera en risc de trencament

El professor d'Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (UPV) Juan Bautista Marco Segura ha rebutjat este dilluns que la presa de Forata estiguera en "risc greu" durant la dana de València. "És una presa de gravetat, una presa de formigó, que no va arribar, si més no, a abocar per coronació. No va arribar ni al límit del sobreeixidor", ha assegurat l'expert en la intervenció que ha estrenat la comissió del Senat sobre la dana. Marco ha destacat que Forata és una presa arc-gravetat, el model més segur. Construccions que "corren de veritat un risc" quan "l'aigua salta per damunt", un fet no va arribar a passar, perquè es va decidir desaiguar a través de les comportes.

La Generalitat sosté que va enviar l'alerta ES-Alert a la població després que el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, advertira l'exconsellera Salomé Pradas del risc de trencament de Forata, en una conversa telefònica vora les 20 hores del 29 d'octubre. El catedràtic ha destacat el fet que, perquè una presa siga efectiva, "ha de ser ben gestionada, perquè és una arma de doble tall: funciona molt bé, però es pot trencar". I ha comparat la situació amb la de Tous, que segons ha recordat va trencar-se precisament per no obrir les comportes.

"Si haguera plogut on era habitual, els morts els comptaríem a Alboraia"

Marco Segura, ja jubilat, ha admés desconéixer els detalls tècnics sobre la barrancada. No obstant això, ha subratllat la situació inusual que va suposar la dana del 29 d'octubre, perquè va descarregar el màxim de pluviometria en una zona "infreqüent".

El més habitual, ha recordat, és que la serra Calderona frenara el temporal i les tronades es focalitzaren més al nord de la província. "Si haguera passat 10 quilòmetres més amunt —com l'expert creu que haguera sigut el més habitual—, els morts els comptaríem a Alboraia o Montcada, a tots els pobles de l'Horta Nord, no a Paiporta, perquè l'avinguda vindria del barranc de Carraixet i no de Poio, com va passar en la riuada del 1957 i en les crescudes. Es considerava sempre que la conca del Carraixet era més torrencial que la de Túria", ha manifestat.

Les obres pendents als barrancs podrien haver evitat "moltes coses"

Ha llevat importància al fet que només hi haguera un sensor al barranc de Poio. I assegura que la no neteja de les canyes no hi va influir. Tanmateix, sí que creu que les actuacions previstes als barrancs de Poio i de la Saleta haurien evitat una part del mal. "Moltes coses", en paraules textuals de Marco. Els populars atribueixen la responsabilitat de la falta d'execució de les obres a la Llei de l'Horta del Botànic i l'esquerra, a la no execució del projecte en temps de Mariano Rajoy, un fet que va obligar a elaborar una nova declaració d'impacte ambiental.

D'altra banda, ha desvinculat la força de la dana al canvi climàtic, que considera que no portarà "esdeveniments més dramàtics, però sí més freqüents".

El PSOE i Compromís han criticat la citació de Marco —que ha reconegut un coneixement superficial de la realitat del 29 d'octubre, per la seua condició de professor jubilat— en lloc de tècnics amb responsabilitats directes en la gestió dels barrancs o l'emergència.

Mazón, l'únic membre del Consell citat

La comissió d'investigació al Senat sobre la dana del 29 d'octubre ha arrancat este dilluns amb dos compareixences tècniques, abans que acudisquen alts càrrecs com el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el cap del Consell, Carlos Mazón.

La creació de la comissió va ser una proposta del PP i va rebre també els vots a favor dels socialistes, malgrat els recels que han manifestat. La majoria absoluta del PP en la cambra alta es va imposar a l'hora de decidir el llistat del mig centenar de compareixents, amb l'aprovació del seu propi pla de treball i a penes un grapat de propostes d'altres grups, el que va comportar l'absència de responsables autonòmics més enllà de Mazón.

Els tècnics seran els primers a passar per la comissió, que inauguren este dilluns els catedràtics Juan Bautista Marco Segura i Félix Francés García. Arquitectes, enginyers, agricultors, empresaris, regants, catedràtics de dret i una representant de l'empresa concessionària del Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH) ja tenen les seues sessions en agenda per als mesos de març i abril.

Però el plat fort de la comissió arribarà quan comencen a comparéixer els responsables polítics, per als quals encara no hi ha un calendari definit. A part de Sánchez, hi compareixeran les vicepresidentes primera i tercera, María Jesús Montero i Sara Aagesen, titulars d'Hisenda i Transició Ecològica, respectivament, així com els ministres de Defensa, Margarita Robles; d'Afers Estrangers, José Manuel Albares; d'Interior, Fernando Grande-Marlaska; de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, i d'Educació, Pilar Alegría.

L'únic membre de l'Executiu valencià que passarà per la comissió serà Mazón, la qual cosa ha generat crítiques al PP d'altres grups parlamentaris, que havien sol·licitat, entre altres, la compareixença de l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, imputada per la jutgessa de Catarroja. Els populars han argumentat que el Senat és un òrgan nacional i que no està per a avaluar la gestió autonòmica, per la qual cosa no ha volgut citar a càrrecs valencians més enllà de Mazón, ja que va ser ell mateix qui es va mostrar disposat a acudir.

Tres comissions per a investigar la dana

Pradas i altres responsables de la Generalitat sí que passaran per la comissió d'investigació constituïda a les Corts. És previsible que també siga citada en la que va aprovar este mes el Congrés a petició de Sumar, ERC, Junts i Podem, amb el suport del PSOE, a la qual el PP va votar en contra. Són en total tres les comissions que investigaran l'ocorregut en la dana, que va deixar 225 morts i tres desapareguts a València, a més de set morts a Castella-la Manxa i un a Màlaga.

La jutgessa de Catarroja, que ha imputat Pradas i també al seu número dos, l'exsecretari d'Emergències Emilio Argüeso, va emetre una resolució en la qual apuntava a les responsabilitats de la Generalitat el dia de la tragèdia. La magistrada va assenyalar que l'avís a la població pel sistema ES-Alert a les 20:11 hores del 29 d'octubre "va arribar tard i erròniament" i que la dana "no va ser un fenomen meteorològic imprevist" perquè es comptava amb les previsions de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i les dades de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), entre altres.