Arxivada la peça de Púnica que esguitava els exalcaldes del PP Alfonso Bataller (Castelló de la Plana) i Maria Kringe (Dénia)

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha acordat l'arxivament provisional de la peça 10 del cas Púnica, relativa a la contractació de treballs de reputació virtual a càrrecs del PP a les empreses EICO i Madiva, de l'empresari informàtic Alejandro de Pedro. Una peça que va arrancar el 2014 el llavors titulat del jutjat, Eloy Velasco.

Entre les 40 persones investigades estaven els exalcaldes de Castelló de la Plana (Alfonso Bataller); Dénia (María Kringe); Coslada (Raúl López Vaquero); Valdemoro (José Carlos Boza Lechuga) i Majadahonda (Narciso de Foxá Alfaro), així com altres càrrecs públics.

El jutge conclou que, una vegada acabada la instrucció, no s'aprecia el concert de les persones investigades per a desenvolupar una trama defraudatòria a través de la contractació pública. En la causa s'investigaven els delictes de falsedat en document mercantil, malversació, prevaricació, tràfic d'influències i suborn, entre d'altres.

La decisió s'adopta setmanes després que la secció quarta penal de l'Audiència Nacional ratificara l'arxivament que García Castelló va acordar en la mateixa peça a l'exconsellera madrilenya Lucía Figar, després de considerar no delictiva la contractació d'una empresa de reputació en línia en l'exercici del càrrec, uns fets pels quals estava imputada des del 2015 i va dimitir. 

L'acte recull la doctrina del Tribunal Suprem en uns fets similars relatius a una exalcaldesa de Cartagena (Múrcia), i també la recent sentència de la secció primera penal que va abordar també la contractació de serveis de reputació en línia per part de càrrecs públics per la Diputació de Lleó, i que va considerar que no s'havia provat que aquests treballs es feren en favor i benefici personal de dos exresponsables de la Diputació.

Segons el magistrat, la qüestió essencial per a abordar la malversació resideix en la dificultat de dissociar el nom de la persona del càrrec que ocupa quan ostenta una responsabilitat pública, més encara si aquest és de naturalesa política "quan es tracta de potenciar la imatge pública”. Per a l'instructor, “resulta extraordinàriament difícil, si no impossible, distingir entre la promoció institucional del càrrec que ocupa una persona i el seu prestigi personal polític quan es tracta de fer campanyes de promoció o publicitat en internet, xarxes socials o mitjans de comunicació social”.

Una línia divisòria entre el polític i el càrrec "impossible" de determinar

En este context, creu que no hi ha manera d'establir una línia divisòria entre el protagonisme que correspon a una persona a conseqüència del càrrec institucional i l'obra social creada des de la institució que representa.

"Si s'haguera d'instar una investigació penal per cadascun dels polítics d'aquest país que tinguera una xarxa social al seu nom per a discernir si es tracta de publicitat institucional o personal, o que contracte empreses de màrqueting per a examinar si realment promociona el seu nom o la institució, no sols se saturarien els jutjats d'instrucció, sinó que s'estaria desnaturalitzant l'ordenament penal", raona el magistrat.

Tot això, argumenta, fa impossible l'actuació penal encaminada a esclarir si, en contractar les empreses d'Alejandro de Pedro, actuaven per a benefici personal o en atenció al càrrec que exercien. 

En tots els contractes analitzats, el magistrat considera que es va realitzar la prestació dels serveis acordats i que cap de les notícies publicades era de caràcter privat dels alcaldes, sinó que giraven entorn d'activitats relacionades amb funcions de caràcter públic. Finalment, assenyala que tampoc s'ha practicat cap prova que permeta inferir que els preus abonats estigueren per damunt dels de mercat en l'àmbit de la publicitat de mitjans.