L'Audiència haurà de recalcular la presó a Blasco per malversació després de compensar amb la primera peça

La secció segona del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna imposada per l’Audiència Provincial de València a l’exconseller de Solidaritat i Ciutadania del PP, Rafael Blasco, i a l'empresari Augusto César Tauroni en el cas de malversació en ajudes a ONG i el projecte fallit de construcció d’un hospital d'Haití. Però al mateix temps, l’alt tribunal exigeix a l’Audiència que recalcule, en execució de sentència, la presó a imposar-los, després de la corresponent "compensació" amb la peça 1, en què s’imposaren sis anys de presó a Blasco per irregularitats en ajudes a la Fundació Cyes.

El Suprem ha resolt els recursos d'apel·lació presentats contra la sentència de l'Audiència Provincial de València que va condemnar Blasco per malversació i ha aplicat l'atenuant de confessió tardana per a ell i per al que va ser el seu alt càrrec Marc Llinares. Malgrat això, la pena de presó imposada a tots dos (un any de presó per a l’exconseller i dos anys i nou mesos per qui fora el seu cap de gabinet) no variarà. 

Es tracta del segon judici pel cas Cooperació, relatiu a irregularitats en les ajudes a ONG i al projecte fallit per a l’hospital d'Haití. L'alt tribunal ha resolt els recursos plantejats per cinc acusats i dues acusacions contra la sentència d'abril de 2020 de l'Audiència, en la qual van ser condemnats Blasco i una vintena de persones més.

En la sentència, el Suprem estima parcialment els recursos formulats per les representacions processals de l’exconseller i Marc Antonio Llinares, així com de l'acusació popular exercida per la Coordinadora Valenciana d’ONGD, mentre que rebutja els recursos del president de Fudersa, Rafael Barrera; José Luis Mezquita, administrador d'una societat; Felix Sanz, administrador d'una altra mercantil i de l'advocada de la Generalitat Valenciana, aquesta última com a acusació particular, segons ha informat l'alt tribunal.

L'estimació parcial dels recursos de Blasco i Llinares es deu al fet que el Suprem entén que s’ha d’aplicar a tots dos l'atenuant de confessió tardana dels fets, encara que especifica que el canvi no tindrà conseqüència en les penes de presó establides.

En canvi, sí que pot tindre conseqüències l'estimació parcial del recurs de l'acusació popular, que el Suprem indica que obliga a calcular de nou les penes de Blasco i de l'empresari Augusto César Tauroni, a qui li correspongueren dos anys de presó.

Juí conjunt

El tribunal indica que les penes que se’ls imposen definitivament després de la compensació ha de determinar-se en execució de sentència per dues raons. La primera que els fets allí jutjats i els que ara ho han sigut "podrien haver sigut jutjats conjuntament", i la segona, que el càlcul que realitza el tribunal d'instància va ser "contradictori", en parlar en la sentència d'un any i mig de presó com a pena màxima i imposar en la resolució un any.

En tot cas, el Suprem recorda que la pena màxima a Blasco serà de huit anys de presó, sumant la pena que s'impose en aquesta causa als sis anys i sis mesos de presó i vint anys d'inhabilitació absoluta que se li van imposar en la peça 1. En tots dos casos els delictes jutjats i pels quals va ser condemnat van ser malversació de cabals públics, prevaricació administrativa i continuat de falsedat en document oficial.

Respecte a la no repercussió en la pena de l'estimació parcial del recurs de Blasco, la sala es basa en la "important participació" en els fets de l’exconseller. A parer seu, això fa que les penes fixades pel tribunal siguen "proporcionals i adequades a la gran antijuridicitat" dels fets, sense perjudici de les conseqüències que puga tindre l'estimació parcial del recurs de l'acusació popular.