Aznar denuncia que la llei de memòria democràtica practica "un franquisme a l'inrevés"

L'expresident del Govern d'Espanya José María Aznar ha carregat aquest dimarts a València contra la llei de memòria democràtica aprovada l'any passat i ha assegurat que "practica un franquisme a l'inrevés". Segons el polític, la llei "reconeix la capacitat d'imposar, com feia el franquisme, relats de partit". Per contra, ha defensat que "el paper de la política no consisteix a reescriure la història" i ha cridat a "continuar la senda" de la Constitució del 1978.

Aznar ha dit aquestes paraules durant la intervenció en la presentació del llibre Samper, la tragedia de un liberal en la Segunda República, de Roberto Villa, a l'Ateneu Mercantil de València. A l'acte han assistit el líder del PPCV, Carlos Mazón, i el sotssecretari d'institucional del PP, Esteban González Pons. Durant el discurs, l'expresident del govern ha assegurat que "és fals definir la Guerra Civil com una confrontació entre demòcrates i feixistes per a buscar victimaris només entre els segons". Aznar ha afirmat que "va haver-hi liberals i demòcrates víctimes dels republicans" i afegit que el text legislatiu està "a mig fer amb els hereus del terror" per a "deslegitimar l'adversari hereu de la Transició".

El també president de la Fundació FAES ha comparat la Segona República amb el sistema democràtic actual i ha enaltit la Constitució del 1978. "La nostra democràcia s'assenta sobre un disseny constitucional i una voluntat de concòrdia superiors a les del 1931", ha dit. Al mateix temps, ha lloat la figura de Ricardo Samper, president del govern en la Segona República amb el Partit Republicà Radical, per la seua labor política, "dirigida al bé de tots", en lloc de "caure en el parany de negociar el compliment de la Constitució". "Espanya no va oblidar el 1931. Per això va encertar el 1978", ha emfatitzat.

Aznar, que ha iniciat el discurs saludant Carlos Mazón com a futur president de la Generalitat, ha assenyalat que "un dels ideals més nobles en política és aconseguir que el conjunt ordenat de les institucions d'un país siga tal que dins del mateix puga desenvolupar-se normalment, jurídicament, la convivència". Per tot això, davant de l'actual "cruïlla històrica", ha proclamat: "És responsabilitat de tots continuar la senda que amb millor encert vam emprendre el 1978".