Bèlgica, Suïssa o el Canadà: així són els parlaments plurilingües

L’anunci de la nova presidenta del Congrés, la balear Francina Armengol, de permetre l’ús de les llengües cooficials a l'hemicicle a partir d’ara, ha marcat l’inici d’una nova legislatura en què el català, l’eusquera i el gallec gaudiran d’un nou protagonisme.

L’espanyol no es tracta d’un cas únic. En tot el món trobem estats amb més d’una llengua oficial que apliquen sistemes diferents per a poder adaptar als àmbits legislatius la diversitat lingüística de la ciutadania. 

Un dels exemples més propers el trobem a Bèlgica, on el neerlandés, francés i alemany són llengües oficials i els diputats del parlament federal poden utilitzar la llengua oficial que trien. Actualment, s'estima que el 59% de la població parla neerlandés, el 40% ho fa en francés, i només l’1% restant en alemany. Si un diputat s’expressa en aquesta llengua —minoritària a Bèlgica— es tradueix simultàniament al francés i neerlandés, llengües en les quals també adreça tots els seus missatges la presidència del parlament.

A Suïssa, d’altra banda, l'alemany, el francés i l'italià tenen l’estatus de llengües oficials dins de l'administració federal, mentre que el romanx, la quarta llengua cooficial al cantó dels Grisons, també es fa servir al parlament quan es tracten qüestions relacionades amb aquesta comunitat, que representa tan sols el 0,5% de la població suïssa.

Quant al parlament canadenc, les dues llengües oficials, l'anglés i el francés, gaudeixen d'igualtat d'estatus i el bilingüisme és una condició sine qua non per al nomenament dels seus diputats. Amb tot, es contempla un servei de traducció simultània durant les sessions. En els últims anys, s’han introduït diversos canvis per a garantir l'ús de les llengües indígenes, tot i que no compten amb l’estatus d’oficialitat.

Els parlaments autonòmics ja són bilingües

El 45% de la població espanyola viu en territoris amb llengües també oficials i en tots els parlaments dels territoris bilingües es pot intervindre en qualsevol de les llengües pròpies. A les Corts, per exemple, des de la tribuna s’escolta tant el valencià com el castellà, com a decisió de la persona que intervinga.

Destaca el cas d’Astúries, on l’asturià encara no té l’estatus d’oficialitat, però el 2021 es va canviar el reglament perquè també es permetera intervindre en la llengua autòctona. Una decisió que a més va ser recorreguda pel Grup Parlamentari de Vox, però que el Tribunal Constitucional va desestimar per considerar la Junta General com "un fòrum de debat i participació en què és especialment adequat que es garantisca i visibilitze aquesta realitat lingüística plural".

El Parlament Europeu, plurilingüisme únic al món

Actualment, la Unió Europea està formada per 27 països. 450 milions de persones són representades a través dels 705 membres del Parlament Europeu i tota l’activitat parlamentària es tradueix a les 24 llengües que es reconeixen com a oficials.

L’anglés és l’idioma més comú entre els parlamentaris fins i tot després que el Regne Unit isquera de la unió, però des de la institució es defén la importància del multilingüisme com a "essencial per a un debat ric i democràtic". Tot basat en el principi d’igualtats d’oportunitats: "És un principi democràtic fonamental que qualsevol ciutadà de la UE puga arribar a ser membre del Parlament Europeu, fins i tot si ell o ella no parla una llengua estrangera".

Assemblees plurilingües als cinc continents

Si encara obrim més el zoom al mapa, trobarem molts diversos casos d’adaptació de la diversitat lingüística dels diferents territoris. Països com l’Índia, amb 22 idiomes cooficials, permeten als parlamentaris parlar en altres llengües pròpies diferents de l'hindi o l’anglés. A Nova Zelanda, el Congrés disposa d’intèrprets de maori i anglés, a Israel d’hebreu i àrab o a Sud-àfrica d’anglés i els altres deu idiomes cooficials.